Els assessors municipals enfronten Colau i l'oposició
El govern de BComú planteja una reducció dràstica del nombre de càrrecs en una reunió que acaba amb una plantada de CiU, C's, PSC i PP
La coalició d'esquerres contracta el marit de l'alcaldessa barcelonina
El nou govern d'esquerres de Barcelona i l'oposició van tenir ahir la primera enganxada seriosa per una qüestió domèstica de funcionament intern. La intenció de l'executiu encapçalat per Ada Colau de reduir substancialment el nombre d'assessors sufragats pel consistori va provocar la indignació dels representants de CiU, C's, el PSC i el PP, que es va visualitzar amb una plantada ahir de la reunió on s'estaven discutint aquests menesters. La presència a la trobada del marit de Colau, Adrià Alsina, en qualitat de representant de Barcelona en Comú, va afegir més malestar a l'episodi.
El lloc on es va escenificar aquesta discrepància va ser una junta de portaveus convocada ahir a les cinc de la tarda. A l'ordre del dia figuraven diverses qüestions d'índole casolà, com ara les assignacions de recursos als grups de l'oposició o fixar el dia del ple per aprovar el nou cartipàs. Diverses fonts han explicat que l'enganxada va passar en el primer punt, quan els representants de BComú van plantejar que, arran de l'entrada en vigor de diversos preceptes de LRSAL, el consistori ha de reduir substancialment el seu volum de càrrecs de confiança i assessors. La seva proposta, molt similar a la que va plantejar fa una setmana i que ja va ser rebutjada, deixaria algunes formacions amb dos contractats com a personal de suport. CiU, C's, el PSC i el PP entenen que això és un intent de limitar la seva tasca de fiscalització, ja que aquests assessors són crucials a l'hora de plantejar debats tècnics en matèries com ara urbanisme i fiscalitat. El malestar també respon al fet que aquests grups entenen que es carrega sobre les seves esquenes l'espasa de Dàmocles de la LRSAL, i demanen a Colau i el seu equip que també es facin copartícips de la retallada. Arran de la falta d'acord, i quan encara faltaven diversos punts per tractar, els portaveus d'aquests partits es van aixecar de la taula i van marxar. Els d'ERC i la CUP, però, s'hi van quedar.
La presència del marit de Colau a la reunió va coincidir amb un dia en què va córrer el rumor de la seva suposada contractació pel consistori. La brama va ser desmentida; però, només uns minuts després, l'oposició se'l trobava en una reunió de treball. L'explicació, feta pública ahir a la nit, és que Alsina ha estat fitxat per BComú per desenvolupar tasques de ”relacions polítiques i institucionals”.
Comissió de govern
Unes hores abans, la comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona havia aprovat aturar l'externalització de la gestió de dues escoles bressol municipals –Escorial i Guinardó–, que han d'entrar en funcionament el curs que ve. La decisió implicarà, per tant, que seran centres 100% públics a tots els efectes, circumstància que, entre altres qüestions, obligarà el consistori a dotar-los de personal. I aquí hi ha el problema. La normativa estatal de contenció del dèficit públic limita extraordinàriament la capacitat dels ens locals per fer noves contractacions. En el cas d'aquestes dues guarderies, el més peremptori, la contingència es cobrirà amb moviments interns de plantilla.
El gran maldecap, però, seran els centres que ara estan en construcció –Univers, Germanetes, Tres Tombs, Sant Martí, Canòdrom o Parc Científic– i que, en principi, s'havien de gestionar a través d'aquest mecanisme de concessió externa. Si al final, però, això es descarta, el consistori assegura que “buscarà totes les escletxes” per poder-les dotar i garantir el seu caràcter públic, tal com va manifestar ahir el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello. Sobre això va avançar la creació d'un grup de treball, en què d'entrada sembla que ja hi seran el PSC o ERC, per explorar quines possibles vies alternatives de gestió es poden introduir i que, en principi, també podrien acabar implantant-se a les tres escoles bressol, sobre un total de 95, que ja funcionen a Barcelona –Caspolino, Jaén i Patufets– mitjançant una fórmula de privatització. I, en principi, aquesta caduca el curs 2016/17. I, quan això passi, tots tres casos es revisaran per decidir si convé, o no, una pròrroga. En la línia de reforçar, almenys d'entrada, la seva política més social, l'executiu de Colau també ha aprovat augmentar entre 2,5 i 4 milions d'euros el fons extraordinari d'infància pactat en l'anterior mandat entre CiU i el PSC. Gràcies a aquest fons s'han donat 7.277 ajuts de 100 euros mensuals a menors de 16 anys que estan en situació de vulnerabilitat.
Finalment, la comissió de govern també va acordar el nomenament de Berta Sureda, fins ara directora d'activitats públiques del Museu Reina Sofia, com a comissionada de Cultura. Un moviment esperat –Sureda ja era candidata de BComú– amb el qual es vol atenuar el malestar que hi ha entre certs sectors culturals pel fet que aquesta matèria no tingui més rang polític. També han estat escollits Topcomissionats: Miquel Ortega (Comerç, Consum i Mercats), Xavier Domènech (Estudis Estratègics i Programes de Memòria), Gemma Tarafa (Salut) i Jordi Via (Economia Social i Cooperativa).
LA FRASE
El consistori retira una altra acusació per aldarulls
Per segon cop en poc més d'una setmana, l'Ajuntament de Barcelona ha retirat l'acusació popular que exercia contra dos encausats per haver participat, presumptament, en aldarulls ocorreguts durant la vaga general del 29 de març del 2012. Es tracta dels casos de Roger Sánchez i Saturnino Mercader, per a qui el fiscal sol·licita 6 i 2 anys de presó, respectivament, per resistència a l'autoritat i per haver forçat el tancament de dues botigues durant la protesta. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va justificar la decisió tant pel perfil dels processats –ni van causar danys ni tenen antecedents– com pel fet que ja hi ha el fiscal que els acusa. També va donar a entendre que el criteri, a partir d'ara, serà que el consistori només actuarà com a acusació popular en casos “especialment greus”, com ara els de corrupció. Acompanyat pel regidor de la CUP Josep Garganté –que és qui ha negociat amb el consistori la renúncia al procés penal– i la diputada de la formació Isabel Vellet, un dels dos acusats, Roger Sánchez, va relatar ahir “sentir-se com un cap de turc” davant les elits, polítiques i econòmiques, que “volen destruir el dret de vaga”. Garganté, per la seva banda, va instar el govern de Colau a no contractar advocats externs per defensar la Guàrdia Urbana.