Una de les imatges més entendridores que la fotògrafa Cristina García Rodero (1949) va recollir a Anantapur, al sud de l'Índia, per complir un encàrrec que li havia fet l'Obra Social La Caixa, mostra una mare abraçant la seva filla acabada de néixer. És un gest ben senzill i natural, però el que no tothom sap és que en aquest racó de món corcat per la pobresa extrema té una significació especial. El naixement d'una nena no acostuma a considerar-se una bona nova per la càrrega econòmica que suposarà per a la família, que haurà d'estalviar per pagar el dot al futur marit. La maledicció del dot tenia, fins no fa gaire, unes conseqüències que posen els pèls de punta: els avortaments eren el pa de cada dia. Des de fa uns anys, la llei prohibeix als metges revelar el sexe del fetus, per evitar-los.

Durant els 45 dies que García Rodero va viure i va treballar a Anantapur, va establir complicitats amb moltíssimes dones que han de lluitar cada dia contra la marginació a què els sotmet la societat. Des del mateix moment que neixen, quan es casen (a la força), quan els marits les abandonen, quan es posen malaltes i quan envelleixen. Fins i tot, quan tenen la menstruació o han donat a llum: hi ha castes que tenen per costum ancestral aïllar-les en una cabanya durant 40 dies. “Ser dona en aquestes comunitats rurals és duríssim”, exclama García Rodero, que va dur a terme el projecte d'immersió en aquesta societat tan desconeguda fa dos anys. El resultat de l'aventura van ser 60.000 fotografies, de les quals l'autora en va acabar seleccionant 80 per a una exposició que avui s'obre a CaixaForum Barcelona (es podrà visitar fins al 8 de gener).

És Terra de somnis, un títol que contagia entusiasme perquè, malgrat tot, les imatges volen ser “un cant a l'esperança”. La fotògrafa admet que mai va estar sola en la tasca que se li havia encomanat. L'ajut de la Fundació Vicente Ferrer, que actua en aquesta zona des del 1969 amb programes que beneficien més de tres milions de persones, va ser imprescindible. L'Obra Social La Caixa també ha assumit un compromís amb l'Índia des del 2001, amb més d'una vintena de projectes.

“Jo pensava trobar-me amb un país molt fotogènic, cosa que em facilitaria el 50% de la feina, i no. Em vaig trobar un paisatge horrible, una llum espantosa i unes carreteres deplorables. Treballar amb aquestes condicions hauria estat terrible, però totes les facilitats me les van posar la Fundació Vicente Ferrer i la gent de l'Índia. Són ells, els que ho han fet possible. Tenir la seva confiança, que expressaven amb rialles davant de la meva càmera, va ser extraordinari”, explica García Rodero. La visió constructiva i positiva de la col·lecció de fotografies l'aporta la missió solidària d'una institució que dóna aliments a més de 42.000 persones al dia, ofereix ajudes als joves perquè puguin estudiar, té diversos hospitals on atén les capes més vulnerables de la societat (a més de les dones, els discapacitats) i confia el canvi de mentalitats discriminatòries a les manifestacions culturals, com ara el teatre.

García Rodero, un puntal de la fotografia contemporània, ha penetrat en la vida quotidiana dels més fràgils de l'Índia amb un treball que a molts seguidors els sorprendrà pels
vius colors que irradia, acostumats a apreciar-la en blanc i negre.