El valor de la memòria

Recopilat i digitalitzat. Els quatre-cents fragments s'agrupen en una sèrie de DVD que es podrà consultar a la biblioteca. A la foto, un d'aquests discos i, al fons, el regidor de Cultura, Josep Maria Molins; Sarabia i Soms; Miquel Buch, i l'exregidor Ernest Casadesús.

«Quan parlem de patrimoni d'un municipi tots pensem en les pedres.» La frase és de l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), que d'aquesta manera volia destacar també el valor històric i patrimonial dels records, de les vivències, de les imatges. Ho va fer en la presentació de l'arxiu audiovisual i el fons de la memòria oral que ha recopilat la productora La Caja Negra en els darrers cinc anys i que ara es recopila sota el títol La mirada dels premianencs. Els seus dos membres Víctor Sarabia i Míriam Soms van començar la recerca com una inquietud personal. «Va ser una feina de formigueta», explica Sarabia, que hi afegeix que els prop de quatre-cents documents fílmics són fruit de la col·laboració de les famílies de Premià de Mar. «Un propietari ens explicava que n'hi havia un altre que tenia pel·lícules i, aquest, ens dirigia cap a un altre i, així, successivament», relata. El resultat final són prop de cent hores de documents videogràfics que en poc temps es podran consultar en forma de DVD a la futura biblioteca municipal. Els arxius, que inicialment es van digitalitzar, ara s'estan acabant d'editar i disposaran d'una llicència Creative Commons per poder facilitar la seva circulació entre els usuaris.

El film més antic data del 1918 i, segons expliquen els responsables de La Caja Negra, és un «miracle» haver-lo trobat i utilitzat. Es tracta d'una pel·lícula de nitrat, propietat de Ramon Fàbregas, on es veu una panoràmica de la platja, s'aprecia el pas del tren pel litoral i recull el testimoni de l'antic cinema Jovellanos, enderrocat fa molts anys. «Aquestes pel·lícules de nitrat cal conservar-les de manera molt concreta perquè si no es desfan, és un miracle que aquesta encara la poguéssim fer servir», expliquen. La gran majoria, però, són films de les dècades dels seixanta i els setanta que capturen escenes quotidianes del Premià de Mar de la dictadura. «Tots els fragments que fan referència a la vida estrictament familiar els hem eliminat, només ens hem quedat amb les escenes on es reconeixen parts del municipi», comenta Sarabia. Així es pot veure la riera sense canalitzar, els banys que s'alçaven al costat de la platja o una part alta del municipi on, en lloc de pisos, només hi havia conreus. Una visió que als més joves ara els sembla impensable i que, en canvi, és ben present en la memòria de les generacions més ancianes. «Ara seria interessant que aquest arxiu no quedés aquí i que altres persones l'anessin completant», comenta Míriam Soms. Paral·lelament, s'han realitzat un seguit d'entrevistes en suport videogràfic a veïns del municipi que, amb el seu testimoni, han aportat la seva experiència vital relacionada amb Premià de Mar. Aquest fons, juntament amb la posterior transcripció del material, ha permès la creació del Fons de la Memòria Oral de la ciutat. A diferència de l'arxiu d'història audiovisual, aquestes entrevistes no seran consultables per la ciutadania sinó que es reservaran per a ús estricte d'investigadors i historiadors.