La guineu, la rosa, en Nil... i el petit príncep

La història d'El petit príncep, de Saint-Exupéry, la majoria la coneixem. Sigui pel llibre que tots vam llegir de petits (o de grans, millor), per la sublim pel·lícula de Stanley Donen del 1974 o per les adaptacions en dibuixos animats posteriors. També, a casa nostra, pel musical que fa tres temporades omple auditoris i teatres arreu de Catalunya i anima grans i petits, en comunió, a gaudir d'aquesta evocadora faula. Després de més de dues-centes representacions, l'espectacle d'Àngel Llàcer, Manu Guix i Marc Artigau (La Perla 29) es va poder tornar a veure diumenge a Girona, amb dues funcions programades dins Temporada Alta que van omplir l'aforament de l'Auditori.

L'obra funciona perquè és senzilla i efectiva, també perquè sap aprofitar molt bé els recursos escenogràfics de què disposa: un treball de mappings que juga amb les textures, els volums i els colors per fer volar la imaginació dels espectadors. I pel que fa l'emotivitat implícita a l'obra, la van incrementar dos dels components de l'obra a l'última funció. En primer lloc, Elena Gadel que, embarassadíssima, va acomiadar-se ben emocionada –i amb un oportú ram de roses entregat pels seus companys– del seu paper de Rosa per l'imminent naixement del seu fill Nil. En segon lloc, per l'aparició de Josep Palau que, com aquells secundaris roba-escenes, es va convertir en l'heroi de la nit (i d'allò més ovacionat) substituint a corre-cuita l'actor que interpreta enguany la guineu per una lesió greu a la primera funció. Ell, la Gadel i, és clar, el gran petit príncep van triomfar.