Comerç
botigues virtuals
Les botigues virtuals viuen el millor moment
En els darrers mesos, han fet eclosió les empreses que van a diversos supermercats a comprar productes d'alimentació i que després els porten a casa del client en una hora
També prolifera el sistema de comprar en línia i que després el client vagi a buscar els articles amb el cotxe a un magatzem o una botiga a una hora convinguda
-
Amazon, que acaba d'engegar el seu negoci de venda de menjar fresc a Barcelona, aposta pel vehicle elèctric, també la bicicleta elèctrica, per fer les seves entregues a la capital catalana per evitar la contaminació. Diu aqueta empresa que a Barcelona serà on tindrà la seva flota més ecològica AMAZON. -
Una de les compradores de l'empresa DelSuper.es, que va als supermercats i, després, dur els queviures als seus clients, que han contactat a través d'internet DELSUPER.ES.
L' ús cada vegada més freqüent i generalitzat d'internet –i, evidentment, la societat de les presses i de no tenir temps– ha propiciat la venda en línia de les botigues físiques que volen complementar les seves vendes i ha fet néixer plataformes especialitzades que es dediquen a comprar productes per tu, sobretot queviures, i després te'ls porten a casa.
A través de la xarxa, les botigues convencionals esgarrapen més vendes, poques, però majoritàriament no els surt a compte pels costos que suposa el transport i el personal per fer el repartiment. També fan servir internet les diverses marques internacionals, ja que els serveix per ampliar molt el seu negoci –Zara és la que ven més de tot el món–, i comencen a tenir un públic fidel, el mateix que pot anar a una botiga física i que ja no espera, per exemple, que el dependent o dependenta faci res més que cobrar i posar el producte en una bossa.
Finalment, la xarxa és el mitjà necessari d'un seguit d'empreses especialitzades a fer compres si l'usuari no té temps. Aquí, on regna sense cap dubte Amazon, no paren de néixer iniciatives que, en els últims mesos, s'han especialitzat sobretot en la venda de queviures. Avui trobem, per exemple,Ulabox.com (“l'alternativa al súper de tota la vida”), Deliberry.com (“les nostres mares shoppers fan la compra per tu”), Tudespensa.com (“viuràs millor”), Carritus.com (“el comprador de súpers número 1”) i DelSuper.es (“a casa teva en una hora”), plataformes que adquireixen els productes d'alimentació en diversos supermercats i després et porten la compra a casa. Tot i així, i segons la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), l'any 2015, la venda de productes d'alimentació per internet a l'Estat va suposar 1,4 milions del conjunt de 86,5 milions de transaccions, una quantitat que suposa només un 1,6% del total.
“Condis va ser el primer supermercat a vendre en línia”, explica Xavi Rivera, expert en la utilització de noves tecnologies i internet per part de les empreses i director d'assessorament en màrqueting electrònic. Segons Rivera, fins als anys 2014 i 2015, la tendència era que, per a la majoria de súpers, la venda en línia era mínima. “Aquests supermercats feien la venda en línia més com un valor afegit per als clients que com un model de negoci”, diu, i assegura que, “als supermercats normals, donar aquest servei els costa molt car i pràcticament no els surt a compte”. Però què va passar? Segons aquest expert, es va crear un buit perquè els supermercats tradicionals només venien en línia com a suport. “Això ha propiciat que hagin sortit altres empreses que han aprofitat aquest forat per vendre alimentació per internet. I aquí comença l'auge que es viu avui”, manté.
Segons Rivera, que també és professor a l'Escola Superior de Comerç i Distribució (Escodi), amb seu a Terrassa, “els clients demanen uns productes i aquestes empreses els compren on volen; en algun supermercat o bé a Mercabarna directament”.
“Aquestes plataformes, per ser rendibles, treballen bàsicament a les grans ciutats”, explica el professor Xavi Rivera, i recorda que aquest sistema té un cost molt elevat en personal i vehicles. D'aquí es desprèn una altra qüestió: l'auge d'aquest sistema comercial podria provocar un excés de contaminació, ja que algunes empreses dediquen un viatge a un sol producte. Amazon, que la setmana passada es va iniciar a la capital catalana amb el producte fresc, explica que, “d'acord amb el reconegut compromís de Barcelona per ser una ciutat verda, més del 50% dels vehicles de Prime Now seran elèctrics, incloent-hi bicicletes”. Amazon sosté que a Barcelona tindrà la flota ecològica més gran d'Europa.
‘Click&express'
El sistema click&express, a través del qual et porten a casa en un màxim de dues hores el producte que hagis demanat, l'han incorporat un munt d'empreses.
Paack és una de les empreses de missatgeria que s'hi dediquen i treballen per a clients tan importants com El Corte Inglés, Media Markt i FNAC, per exemple. Paack, que treballa en 51 ciutats de l'Estat i Portugal, té més de 200 missatgers a Barcelona. Fernando Benito és el conseller delegat de Paack a Barcelona i assegura que, tot i que per qüestions legals no pot dir quants serveis fan al dia, sí que pot dir que, “en els darrers mesos, les demandes estan creixent un 25% cada mes”, cosa que evidencia l'eclosió d'aquest tipus de comerç. Els 200 missatgers que tenen a Barcelona es mouen per la ciutat i l'àrea metropolitana en moto, cotxe o furgoneta. I no paren. “Estem connectats a la pàgina web dels nostres clients i així sabem en temps real què demanen i en quina de les seves botigues tenen el producte que sol·licita el comprador. Treballem molt de pressa. La majoria de serveis que fem són de menys de dues hores, però també hi ha clients que compren al matí i volen el producte al vespre, quan arriben a casa”, explica Benito.
‘Click&collect'
Una altra modalitat que també està creixent molt és la coneguda com a click&collect, un sistema a patir del qual el comprador adquireix els productes en una botiga virtual i després els va a recollir ell mateix a un magatzem on li ho carreguen al cotxe. Ara fa un any, el Grup Bon Preu va estrenar la iniciativa Iquodrive, un nou canal de venda per internet de productes d'alimentació i neteja en què l'usuari recull el que ha comprat amb el cotxe al centre escollit i li porten la compra al pàrquing. En aquests moments, una de les darreres marques a incorporar-se a aquesta modalitat és Decathlon.
“Aquest sistema funciona molt bé, perquè en molts casos a la gent no li va bé que li portin la compra a casa per una qüestió d'horaris, i prefereix anar-s'ho a buscar ell mateix quan pot. Sap que tindrà la compra preparada i que la hi carregaran al cotxe”, explica Albert Vinyals, doctor en psicologia del consumidor i professor de l'Escodi, la UAB i la UOC. Vinyals deixa clar que el consumidor actua d'acord amb quatre factors: comoditat, rapidesa, utilitat i preu.
Súpers en línia
L'auge de les botigues virtuals i de les empreses que compren per tu i et porten els productes a casa –entre els quals, els queviures, que ara mateix és el que està pujant més– té, en principi, el futur assegurat, entre altres coses, perquè els principals usuaris, els anomenats nadius digitals, la generació de joves que han nascut durant la generalització de l'ús dels ordinadors i les xarxes, ja estan accedint al mercat i les generacions següents estaran més connectades encara a les noves tecnologies.
L'empresa DelSuper.es està instal·lada a Madrid, Barcelona, Màlaga i Sevilla. A Barcelona, el negoci el va començar el mes de febrer passat i, segons explica una portaveu de l'empresa, creixen “un 20% cada mes”. Els clients compren en línia, i els compradors de l'empresa adquireixen els productes en diversos supermercats (Mercadona, Dia, El Corte Inglés, Lidl i Carrefour) i després els entreguen. Això sí, si mentre es fa la compra el comprador no troba el producte fresc demanat es posa en contacte amb el client a través del telèfon o del Whatsapp.
Els experts, no obstant això, recorden que, quan parlem de producte fresc, a casa nostra s'ha de tenir en compte que els diversos estudis que s'han fet revelen que als clients els agrada tocar el producte, cosa que afavoreix les botigues físiques i de proximitat.
També s'ha de tenir en compte que la crisi va consolidar com a hàbit de consum el fet d'anar a comprar més sovint, però adquirir menys volum de compra cada vegada, cosa que, entre altres coses, ha consolidat els supermercats i les botigues de proximitat. “Aquesta tendència de comprar poc, però anar més vegades a la botiga, ha arrelat, i això fa que aquest hàbit sigui una mica incompatible amb la compra de productes alimentaris per internet, ja que, perquè surti a compte, has de fer una compra important”, explica Núria Beltran, economista i directora gerent de l'Escola Superior de Comerç i Distribució.
Parlant dels costums dels consumidors, Beltran explica el cas de l'empresa Tesco a Corea. “Tesco va iniciar un projecte al metro de Corea: a través d'uns pòsters amb els productes alimentaris i un codi QR, mentre esperaves que arribés el metro podies comprar a través del mòbil i en poca estona t'arribava la compra a casa. Doncs bé, va funcionar molt bé el primer any, realment va ser un boom, però ara ja no funciona. Que què ha passat? S'hauria d'estudiar, però potser que, quan es tracta de menjar fresc, al final la gent el que vol és mirar personalment el producte.”
En canvi, un altre fenomen que va en augment és el de la gent que va a les botigues a mirar el producte i després el compra per internet. A casa nostra, ja hi ha un 20% de catalans que ho fan. També al revés: gent que mira per internet i després ho va a buscar a la botiga.
Les botigues físiques, assenyala Beltran, “han d'aprendre a seduir, a posar les coses fàcils perquè la gent es quedi el producte quan el veu. Hem de treballar més factors emocionals! Hi ha gent que no vol que l'atenguin, però també n'hi ha molta que sí que vol aquest contacte humà que dóna la botiga i el comerciant físic.” I hi afegeix: “Potser el que cal és saber retenir el comprador quan va a la botiga, que quan vagi a veure el producte se'l vulgui endur... Som amants de la immediatesa. Si la diferència de preu és raonable, la gent se l'emportarà de la botiga, no s'esperarà.” En una botiga física, el valor afegit del tracte és el seu gran atractiu.
