L'arquitecte Antoni Gaudí, el pintor Ramon Casas i els escriptors Montserrat Roig, Caterina Albert (Víctor Català), Enric Granados i Josep Maria Folch i Torres disposen des d'ara d'un petit homenatge en forma d'euros. El Gremi de Filatèlia i Numismàtica de Catalunya, amb l'aprovació de la Generalitat, ha presentat una nova col·lecció de monedes i segells commemoratius basats en icones de la cultura i la història catalanes. No són els diners i els segells de la Catalunya independent, però sí “precursors del que podrien ser les monedes i els segells propis de Catalunya”, segons el president del gremi, Alejandro Serrat, que va expressar, durant la presentació, el seu desig perquè algun dia “arribin a tenir valor legal”, tot i que va insistir a explicar que són una sèrie commemorativa i, per tant, sense curs oficial. De fet, les mateixes monedes, que van des d'1 cèntim fins als 2 euros, duen un gravat en català, castellà, anglès i francès que deixa clar que són de prova. Tot i això, si Catalunya acaba esdevenint un estat independent, “tindran un valor molt alt”, va indicar Serrat. Les monedes, tant les de cèntim com les d'euro, recullen també la Caputxinada de 1966 i el projecte Episcopus del Bisbat de Vic, que recorda, entre d'altres, la mort de Torras i Bages i l'episcopat d'Oliva, a més d'una emissió especial de 2 euros de Pau Claris per recordar la proclamació de la República Catalana el 1641, fa 375 anys. Tot plegat per commemorar efemèrides d'aquests esdeveniments i personatges il·lustres.

Aquesta edició, amb una tirada de 2.000 jocs,­20.000 monedes dels vuit valors existents i 16.000 segells de 50 cèntims a 2 euros, és la tercera remesa d'una col·lecció commemorativa realitzada pel gremi, que ja va fer una sèrie sobre el Tricentenari de 1714 i el 2014 una altra sobre moments històrics de Catalunya. Aquella edició homenatjava l'afusellament del president Lluís Companys, el naixement de Ramon Muntaner i el centenari de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya, entre d'altres. Ja en aquell moment, el gremi es va trobar amb l'oposició de l'administració espanyola i dels gremis estatals per dur a terme aquelles col·leccions. Aquesta “caverna mediàtica filatèlica”, com l'anomena Serrat, és un dels esculls que fa que les emissions commemoratives però legals de moneda i segells a l'Estat espanyol incorporin molts pocs homenatges a Catalunya. “Estem acostumats que, quan fem alguna cosa del país, reaccionin malament”, va afirmar.