Literatura
Un assaig necessari
Un text sobre Montserrat Roig i Maria Aurèlia Campany s'endú el premi Vallverdú d'assaig en el vint-i-cinquè aniversari de la mort de les escriptores
L'obra Miralls creuats: Roig / Campany, de Maria Àngels Cabré, s'ha endut el Premi d'Assaig Josep Vallverdú 2016. Es tracta d'una reflexió sobre la relació de Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany, dues escriptores de generacions diferents però que totes dues“van ajudar a construir el nostre imaginari cultural, d'una manera molt més important que els seus col·legues masculins, cosa que no sempre ha estat prou recordat ni reconegut”, segons va explicar l'autora.
Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig van morir fa vint-i-cinc anys, amb pocs dies de diferència. Capmany, als 73 anys d'edat i Roig, als 45. Cabré relaciona les seves obres i la contribució que van fer a l'avenç i la modernitat de la cultura catalana des de la seva posició d'“escriptores, feministes, i d'esperit republicà”. “He escollit parlar sobre elles perquè volia fer un homenatge a dues dones que m'han format com a escriptora”, va confessar Cabré en la roda de premsa prèvia a la gala d'entrega dels premis,“i amb un toc molt personal i amb intenció divulgativa, per donar a conèixer dues grans escriptores el llegat de les quals cal aprofitar”. Maria Àngels Cabré (Barcelona, 1968) és escriptora i periodista cultural, especialitzada en literatura feta per dones, i dirigeix l'Observatori Cultural de Gènere. Ha publicat la novel·la El silencio, els poemaris Gran amo i Si se calla el cantor i els assaigs Leer y escribir en femenino, A contracorriente. Escritoras a la intemperie del siglo XX) i Wonderwomen. 35 retratos de mujeres fascinantes. També és autora d'una biografia del poeta Gabriel Ferrater, i també n'ha fet a la traducció al castellà de la seva obra completa. Ha traduït també la poesia d'Oscar Wilde. Col·labora habitualment en mitjans de comunicació, com ara La Vanguardia, El País, RNE o Núvol i dóna classes al màster de gènere i comunicació de la UAB.
El jurat del premi –organitzat per l'Ajuntament i la Diputació de Lleida– ha valorat “la qualitat de l'assaig, la seva amenitat i el seu humor”, segons va explicar el seu portaveu, Josep Maria Sala-Valldaura. El premi coincideix amb el 25è aniversari de les dues escriptores i està dotat amb 9.000 euros. La gala d'entrega es va celebrar ahir a l'Auditori Enric Granados de Lleida. Durant la cerminònia, l'alcalde, Àngel Ros, va anunciar que lleida organitzarà un festival poètic, que portarà el nom de Mahalta. Es dóna la circumstància que Lleida ja va tenir un festival poètica d'aquest nom, entre els anys 2005 i 2011.
Un poemari experimental s'endú el Màrius Torres
A més del 33è Premi d'Assaig Josep Vallverdú, els premis literaris de Lleida van concedir el Màrius Torres de poesia al poemari Silur d'amagatotis, d'Albert Garcia Elena. L'autor el presenta en el subtítol com a homenatge al poeta lleidatà Carles Hac Mor, que va morir el mes de gener passat.
Garcia Elena (Barcelona, 1970) va explicar que el poemari el va començar a fer fa un any i mig i, en paral·lel, va descobrir la poesia de Carles Hac Mor i en va quedar fascinat pel seu ritme frenètic i la seva llibertat creativa. Silus d'amagotits també va néixer amb la intenció, va dir l'autor, de fer una obra “molt fresca, lliure, antimètrica”. El va acabar d'escriure coincidint amb la desaparició de l'autor lleidatà, cosa que el va portar a convertir l'obra en “un petit homenatge a un poeta estimulant i ple de força”.
El caràcter experimental que Garcia Elena ha imprès a l'obra guanyadora del Màrius Torres del 2016 és una de les principals característiques que va portar el jurat del premi a decantar-se per aquesta obra. El portaveu del jurat, Eduard Sanaüja, va advertir que el poemari' “no deixarà indiferent ningú”. “És una obra brillant, provocadora i amb una clara voluntat experimental que rep de Carles Hac Mor aquest esperit de llibertat i de recerca dins el mateix llenguatge”, va dir. Sanaüja també va advertir que l'obra de Garcia Elena “no és una obra fàcil i que segur que tindrà grans defensors i fins i tot detractors”.
Garcia Elena havia publicat fins ara quatre llibres de narrativa i ha participat en diverses antologies de relats i de poesia. És filòleg i treballa a la Institució de les Lletres Catalanes.