Ai, ai que no trobo el Calisay

Trobar ampolles de l'antic Calisay cada vegada costa més i ja és cosa de col·leccionistes. Trobar-ne del que s'ha continuat fabricant des que la producció va marxar fora d'Arenys de Mar... tampoc se'n troba a tot arreu. Per això no sorprèn el comentari que el portaveu de CiU, Benet Maimí, fa en el seu bloc explicant que es va quedar sorprès de no trobar-ne al Dutty Free de l'aeroport. Aquest licor estomacal fet a base d'herbes aromàtiques i, segons sembla, seguint la fórmula d'uns monjos de Bohèmia no és precisament una beguda de consum diari ni que sigui un dels productes amb més sortida. És per això que segurament als aeroports ja no els interessa tenir-ne. «La producció no s'ha deixat de fer mai del tot, només s'ha anat canviant el lloc de les destil·leries. Si demà en vols, tens els palets i les caixes que vulguis», explica Helena Cervera del Club del Cep. A l'etiqueta de les ampolles que es poden trobar al mercat s'assegura que la fórmula magistral i «secreta» és la mateixa seguint la recepta que la fàbrica del Maresme va seguir des del 1875.

Les ampolles del nou Calisay surten de les destil·leries andaluses del Grup Garvey, propietat de Rumasa, a Jerez. Per cert, darrerament es poden veure per televisió els anuncis que l'empresa està fent buscant accionistes. Tot i que Rumasa ja n'havia estat el productor a Arenys de Mar quan l'empresa de Ruiz Mateos va ser expropiada pel govern espanyol, la marca va passar a mans de l'empresari Pedro Rovira, que en va traslladar la producció a Tarragona. Pels més puristes, però, el licor que es fa ara no té ni punt de comparació amb el que es feia abans. El cert és que els arenyencs s'identifiquen amb aquest licor que forma part del municipi, encara que només sigui per l'antiga fàbrica que es manté al centre del poble, i que es va reconvertir en l'equipament cultural més important del poble.

Retornant als comentaris que a internet feia Benet Maimí alarmat perquè no trobava el licor dels arenyencs, la seva proposta anava més enllà. Comenta que parlant amb l'alcalde, Ramon Vinyes (PSC), li havia exposat «la possibilitat d'intentar arribar a un acord amb l'empresa que el fabricava recentment per posar en valor l'exquisit licor exarenyenc». D'aquesta manera s'assegurava que la marca Calisay no queia en l'oblit i es podia «explicar la seva magnífica història i procedència, així com la seva excepcional composició». La darrera qüestió, un pèl complicada si es té en compte que la fórmula sembla tan secreta com la de la Coca-cola.

Per ara, per tranquil·litat del regidor i de molts altres arenyencs, la continuïtat del licor sembla assegurada. Però tampoc estaria malament, o potser sí, ara que l'alcohol està tan mal vist, d'aprofitar les instal·lacions de la fàbrica per divulgar-ne l'elaboració. A l'entrada de l'edifici s'hi conserven les bótes i alambins que es feien servir per destil·lar el licor, i fa uns anys que l'Ajuntament arenyenc va comprar a un particular una col·lecció d'ampolles antigues que per ara s'omplen de pols a dins una vitrina al costat dels lavabos del consistori.

Amb aquesta proposta, el regidor convergent reclamava tornar a figurar en el mapa després del protagonisme que darrerament ha tingut Arenys de Munt amb el tema de la consulta. Si es tracta de competicions i rivalitats de poble, només cal recordar que els de Munt també tenien el seu licor de les destil·leries Lladó amb els coneguts licor Sant Jordi i anís El Tigre, que van ser prou populars el primer terç del segle XX.