Rehabilitant el temps passat

El rellotge de sol de la plaça de la Vila de Torroella de Montgrí ha estat rehabilitat amb tota la seva esplendor. És un rellotge datat el mes d'octubre de 1725 que està esgrafiat en una de les façanes de les cases que envolten aquesta plaça porxada. La restauració s'ha pogut fer sense gaires problemes, ja que aquests rellotges eren pintats damunt la paret en el moment que s'arrebossava la façana. Així, en eixugar-se l'arrebossat s'eixugava també la pintura del rellotge, i esdevenia inesborrable. D'aquest rellotge destaca, a part de la data, l'escut de la vila a cada costat de dalt, la sanefa blava dins el doble cercle i el sol.

Aquest ja és el segon rellotge de sol que l'Ajuntament restaura. El primer es va restaurar durant l'anterior mandat a l'edifici de la Perola del Comú de l'Estartit, que era on els pescadors tenyien les xarxes. En aquest cas, el rellotge és monocolor i hi apareix només la data recent de 1962. L'edifici, en forma de torre, també és conegut per la torre del rellotge, ja que hi havia hagut un rellotge mecànic, però es va treure i es va fer aquest de sol, obra de Josep Pascual. També hi ha una pintura a la façana, que és de Joan Fuster.

Encara hi ha constància de l'existència d'algun altre rellotge de sol al municipi. No sé pas si l'Ajuntament també el voldrà recuperar. Però l'Ajuntament no intenta jugar amb el temps, sinó amb aquest art popular i tradicional, que des del segle XVIII, arran de la presència dels rellotges mecànics, es pot considerar més un element ornamental que no pas funcional. I més ara, quan ja tenim un horari que no té res a veure amb el sol, i tot per una qüestió economicista.

Però és clar que els rellotges de sol, per poc significat que puguin tenir, han estat recuperats i enaltits. Una acció cultural en què Torroella hi té la mà trencada, cosa que potser caldria desitjar o demanar a altres ajuntaments de la comarca i fins i tot de la demarcació. Torroella, des dels diferents governs que ha tingut, sempre ha manifestat una predisposició a recuperar i salvaguardar el seu patrimoni cultural, per petit que sigui. Una acció semblant cal buscar-la en la recent restitució dels relleus escultòrics pintats del segle XVIII de la capella de Sant Antoni, també a la mateixa plaça, on també hi ha la casa de la vila. La capella, que és municipal i s'utilitza com a sala d'exposicions, és del segle XIV i va ser el primer centre religiós de la comunitat torroellenca.

Però Torroella també mira de recuperar el seu patrimoni més imponent, el de més presència, l'arquitectònic. Així trobem la reforma integral de tota l'estructura del castell del Montgrí, que és del segle XIII i actualment està qualificat com a bé d'interès nacional. Una reforma que es preveu inaugurar coincidint amb l'aplec de Santa Caterina, que es fa el diumenge 22 de novembre a l'ermita que hi ha al bell mig del massís del Montgrí, ja que molts torroellencs aprofiten aquesta diada per pujar fins a dalt la fortificació militar.

Torroella, a més de defensar el seu patrimoni cultural, també és un gran defensor del seu patrimoni natural. Així, defensa que el massís del Montgrí, juntament amb bona part de la plana marítima i les illes Medes, es converteixin en el futur parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Un parc que és qüestió de temps perquè sigui una realitat. Un temps que no para, com es pot veure amb l'ombra que projecta la broca de metall dels rellotges de sol diàriament.

I com que no es pot anar a dormir sense saber una cosa més, sabeu com es diu la broca del rellotge de sol? Doncs, gnòmon.