Ordenar la nova economia
col·laborativa · L'augment del consum compartit demana nous marcs plataformes · El govern vol que transmetin informació de l'operativa productor · Com tractar els particulars que generen ingressos, un punt clau
Prop de 60.000 llits en 16.700 pisos. Són les dades de la plataforma de lloguer d'allotjaments Airbnb a la capital catalana, on ja controla tants llits com totes les cadenes hoteleres que hi operen i on el 2015 va gestionar l'estada de 900.000 visitants. Volums estratosfèrics assolits en molt poc temps i amb un evident impacte sobre la ciutat.
Airbnb és només la punta de llança de l'anomenada economia col·laborativa i, de fet, per a molts experts, com el professor del departament de ciències socials d'Esade David Murillo, amb interrogants: “Si una família ofereix una habitació i obté uns ingressos per arribar a final de mes és una cosa, però si un grup inversor hi penja deu pisos és molt diferent.”
A Catalunya el govern ha obert una comissió interdepartamental que emetrà un informe el proper estiu, explica el secretari d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, per tal de “proposar canvis perquè aquestes activitats s'hi assentin de manera legal i ordenada i que compleixin tot el que ha de complir una activitat econòmica”.
El principal focus el posen sobre el turisme i el transport perquè, diu Aregio, “és on l'economia col·laborativa ha irromput amb més força i on s'ha generat més controvèrsia amb els actors tradicionals”. Són també sectors que generen sovint una imatge negativa d'aquesta nova economia. Ho saben bé a la plataforma d'intercanvi de cases Mytwinplace, que es presenta a si mateixa com “l'alternativa legal” a Airbnb, perquè no genera cap ingrés per als propietaris. “El benefici és que podràs viatjar a una altra destinació sense pagar allotjament”, explica un dels fundadors de Mytwinplace, Jean Nöel Saunier. Tot i així, l'emprenedor reconeix que han hagut d'anar a explicar als ajuntaments el seu model “i aquests estan entenent que aquí no parlem d'una activitat que pot generar especulació”, però alhora admet que plantejar una regulació els suposa un cert fre “perquè ara el que passa és que es genera por cap a la gent, amb multes i prohibicions i posant-ho tot al mateix sac”.
Nous productors
L'administració vol definir la figura de l'agent productor, perquè en els casos en què es genera un benefici econòmic s'ajusti a la llei i es tributi. En el projecte de llei d'acompanyament dels pressupostos ha inclòs la possibilitat que les plataformes que ofereixen allotjament puguin recaptar elles mateixes la taxa turística previ acord amb l'administració: “És una opció pràctica per a l'administració sempre que parteixi del fet que allò que es mobilitza al mercat és legal.”
L'altre aspecte, encara en fase d'estudi, és si la col·laboració de les plataformes inclou aportar informació sobre tota l'operativa generada pels usuaris per tal de controlar la tributació. En espera del que digui la UE, Aregio destaca que “som en aquest camí, però és evident que no és un camí pacífic, ni a Catalunya ni enlloc, però el que tenim molt clar és que com a govern hem de defensar això”. També Murillo creu que aquest ha de ser un objectiu per aportar transparència, tot i que aquesta és una opció que no acaba de convèncer les plataformes. El cofundador de Heygo –una plataforma de serveis entre particulars que suma més de 175.000 ofertes publicades– creu que “encara és aviat per valorar-ho, però en tot cas cada persona ha de ser responsable de pagar els seus impostos i ja té eines per a fer-ho”.
Heygo ha participat en les tasques de la comissió interdepartamental per explicar les situacions que es viuen en la seva plataforma, on els particulars sí que generen ingressos pels seus serveis: “No fem res que no s'hagi fet abans, sempre hi ha hagut anuncis al diari o en una botiga oferint classes particulars, per exemple; el que canvia ara és la tecnologia”, explica. Espinosa defensa que Heygo és una via per obtenir uns ingressos extra “fent allò que realment omple la gent” i, tot i defensar que cal complir la normativa, demana no ser restrictius: “Ara el que estem discutint és precisament això, si cal un títol per oferir-se a tenir cura d'un nen unes hores.”
Altres veus del sector, com la del fundador de WesmartPark (plataforma de lloguer de places de pàrquing), creuen que aquesta transmissió d'informació “hauria de ser obligatòria”. Jaume Mayor afegeix: “Volem que el lloguer de places d'aparcament deixi de ser una activitat d'economia submergida.” A WesmartPark obliguen els particulars a crear una societat de béns abans d'operar.
Per al responsable a l'Estat de Drivy (una plataforma de lloguer de vehicles entre particulars), Jaume Suñol, una de les claus serà la figura del particular que, a banda de consumidor, es converteix en productor: “En alguns llocs s'està definint aquesta figura en funció dels ingressos que l'activitat li genera a l'any.” Aquesta pot ser una manera de diferenciar entre els perfils més professionals i menys, “si es calcula que el cost de mantenir un cotxe és de 3.000 euros l'any, aquest podria ser el límit per a un particular que posa el seu vehicle en lloguer quan no el fa servir, perquè genera un benefici social de no posar més cotxes en circulació i ho fa amb un guany limitat”, hi afegeix Suñol.
Aprofitar les places de pàrquing lliures
WesmartPark té més de 42.000 usuaris i 635 places d'aparcament en lloguer, sobretot a Barcelona, però també a Madrid. Aquesta empresa emergent va sorgir el 2013 amb la idea de treure profit dels milers de places d'aparcament privades (principalment d'hotels i promotors) que queden buides la major part de l'any, i, a canvi, oferir una alternativa d'aparcament fàcil per als conductors. Segons Mayor, els propietaris de les places poden treure un major rendiment als seus actius, “perquè, si el lloguer d'una plaça a Barcelona és de 100 euros al mes, amb nosaltres en pot treure entre 200 i 350 llogant-la per hores o dies”. A més, WesmartPark assumeix la gestió dels usuaris o llogaters. Als hotels i grans promotors, explica Mayor, s'hi han afegit petits inversors immobiliaris i propietaris particulars.
Treure rendiment al cotxe quan no es fa servir
Drivy és una plataforma que permet el lloguer de cotxes entre particulars, “entre usuaris que volen un cotxe unes hores o dies i propietaris que no el fan servir cada dia”, explica el responsable de Drivy a l'Estat, Jaume Suñol. La plataforma va començar la seva activitat a França el 2010 i va arribar a Barcelona l'any passat. Avui és present a 5 països i té un milió d'usuaris, dels quals 40.000 són a l'Estat, on el catàleg és de més de 3.000 vehicles. Tot i que fins ara el negoci s'ha centrat en els usuaris particulars, des del mes passat Drivy inclou també cotxes de flotes d'empresa, una línia que Suñol preveu que arribi al 5% del total l'any que ve.
Drivy, explica Suñol, dóna resposta a una situació ineficient “perquè els estudis mostren que a Espanya hi ha 22 milions de cotxes i que aquests es passen el 93% del temps aparcats sense que se'n faci ús”. A això cal afegir que les noves generacions no tenen les mateixes ànsies per comprar-se el cotxe quan compleixen els 18 anys i s'estimen més l'ús que la propietat. Respecte a una empresa tradicional de lloguer de cotxes, Suñol apunta que “Drivy aporta el benefici de la geolocalització, es pot trobar un vehicle disponible del veí del carrer del costat, amb més facilitat de recollida i entrega”. A més, Drivy ven un estalvi del 30% de mitjana respecte dels serveis tradicionals: “Però ho veiem com a serveis complementaris, perquè si viatges i vols un cotxe de lloguer a l'aeroport segurament optaràs per anar a una d'aquestes firmes tradicionals.”
El lloguer de cotxes sense conductor, a diferència del model d'Uber, està liberalitzat a la Unió Europea des del 2009 –“no necessites llicència per a això”–, però, malgrat tot, Suñol reconeix que mentre es parla de regulació sense tancar-ho es genera certa inseguretat: “El que realment esperem és que un cop es posi negre sobre blanc es miri d'unificar criteris dins la UE.”
Fer navegar el vaixell més enllà de l'estiu
Nautal disposa de 13.000 embarcacions disponibles per ser llogades per dies o hores. El 2017 espera tenir-ne 20.000. La majoria provenen d'empreses de charter, però també de particulars que veuen aquesta opció com una manera de treure'n uns guanys que els permetin assumir el cost de manteniment dels seus vaixells. Per al seu soci Octavi Uyà, Nautal ha de servir per trencar una imatge d'aquesta opció d'oci encara lligada a l'elitisme, “perquè llogar una embarcació uns dies entre uns amics no surt més car que agafar un avió i estar-se en un hotel, per això creiem que la nàutica té el mateix potencial de creixement que va tenir l'esquí fa uns anys”. Respecte al nou tribut sobre béns improductius, Uyà creu que “s'ha exagerat perquè aquest és un negoci per a molts emprenedors, no és només cosa de rics”.
