Tot Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch és arxiconegut com a arquitecte modernista, conegut com a arqueòleg i historiador de l'art, i poc i mal conegut com a polític. Abordar la seva personalitat desbordant com un tot, i no de manera segmentada com s'ha fet fins ara, sense necessitat de maquillar les seves facetes més polèmiques, que també hi són, és el propòsit de l'Any Puig i Cadafalch, que se celebrarà el 2017 coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement i el centenari del seu lideratge a la Mancomunitat de Catalunya.

“Hem d'examinar desacomplexadament tots els aspectes d'aquest personatge tan transcendental, també els que ens incomoden, perquè així entendrem la complexitat de la seva època i també de la nostra”, va subratllar ahir el conseller de Cultura, Santi Vila, en la presentació (a la premsa) del conjunt de propostes que s'estan preparant, unes amb accent acadèmic, i unes altres amb l'ànim de divulgar públicament el llegat de Puig i Cadafalch.

Ahir Vila el va reivindicar en un acte al saló de sessions de l'Ajuntament de Mataró, que conserva un meravellós sostre enteixinat que va dissenyar als inicis de la seva carrera. Mataró, la ciutat natal del prohom, s'ha implicat a fons en l'organització del programa commemoratiu. Òbviament també la Generalitat, totes les diputacions i els ajuntaments de Barcelona (feu de les seves obres mestres, admirades per milions de persones d'aquí i d'arreu) i Montblanc (on va impulsar la recuperació de la seva muralla medieval).

Els aspectes més controvertits als quals va fer referència Vila tenen a veure amb el seu ideari polític. Puig i Cadafalch tenia unes profundes conviccions catalanistes i una visió moderníssima de les infraestructures que necessitava el país –el seu lema era clarivident: Carretera i escola–. Però també era un home d'ordre que va donar suport a la dictadura de Primo de Rivera. No tardaria a rectificar i, escarmentat, no cometria el mateix error amb el cop d'estat de Franco. I ho va pagar car: el 1942, va ser depurat i el van inhabilitar per exercir d'arquitecte. “Així i tot, durant la postguerra va seguir treballant, però sense signar les obres”, revela Eduard Riu-Barrera, que s'ha fet càrrec del comissariat de l'Any Puig i Cadafalch junt amb Mireia Freixa.

Hi ha la mania de matar el geni de l'arquitecte després del modernisme. “I no, n'hi ha un de molt interessant que és posterior”, insisteix Freixa. Per donar-hi valor caldria tenir un inventari de totes les seves creacions, i no s'ha fet. S'hi posaran aviat el servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura i el grup de recerca Gracmon de la Universitat de Barcelona.

Serà una gran aportació del cicle commemoratiu, però no l'única. La voluntat d'oferir noves lectures més transversals del personatge es manifestarà en un congrés que tindrà lloc a Barcelona i a Mataró a finals d'octubre i que reunirà els grans experts i joves investigadors amb mirades més netes. Un altre dels actes centrals, previst al desembre, serà una exposició al Museu d'Història de Catalunya que actualitzarà les tesis de l'última gran mostra que es va presentar el 1989 al Palau Macaya.

En aquell moment els estudiosos no tenien accés al seu arxiu personal, que estava en mans de la família. Però la Generalitat va prendre una decisió cabdal el 2006 i el va adquirir. Aquest fons (entre altres documents, hi ha més de 10.000 dibuixos i plànols) ha estat una mina per a les noves recerques. I l'any que ve es descobriran els resultats.