Diàleg, diàleg

Diàleg, diàleg... tan sols dir-ho ja t'agafa una agradable i beatífica sensació. És clar que, si poses peu a terra, et pots recordar de les transferències encara pendents de l'Estatut del 1979, la manca crònica de finançament i el “café para todos” (i a sobre tractats d'insolidaris), l'eix mediterrani que cap govern de la democràcia espanyola ha fet, els “apoyaré” o “hemos pasado el cepillo”, la recollida de firmes contra l'Estatut del 2006 i la posterior denúncia i retallada al TC, els atacs i boicots a la immersió i a la llengua catalana, rodalies, inversions pressupostades i mai complertes, negativa a deixar votar per por de perdre... Segur que tots podem afegir una bona quantitat d'exemples similars de la bona fe contractual demostrada pels governs espanyols de tots colors cap als ciutadans de Catalunya. Com diu el proverbi: “Si m'enganyen una vegada, és culpa seva; si em tornen a enganyar, és culpa meva.” I si m'enganyen més vegades, és que sóc estúpid!