És un dimecres al vespre, dia de l'espectador al cinema Reus Palace, l'únic que hi ha la ciutat (en volen obrir un de nou a La Fira Centre Comercial). El degoteig de gent que xafardeja la cartellera i que compra les seves entrades és constant. Inaugurat el 1978, el complex de la família Zúñiga ha passat per tot tipus d'etapes, des de l'esplendor des dels primers anys fins a la decadència a final dels anys noranta, quan l'arribada del gegant Lauren per poc el fereix de mort. Actualment, però, el Palace viu una segona joventut.

Moqueta i sofàs de vellut

Per què? Potser és pel preu. Entrar a veure La llegada (una meravella, per cert), costa 4 euros. Aneu a qualsevol altra sala de la demarcació i comprovareu que per aquest preu us quedaríeu fora, amb un pam de nas. Un cop a dins, poques coses han canviat amb el pas del temps. El bar del Palace continua tenint aquell aire de final dels anys vuitanta, quan s'hi venien els Kojak i els Chimos. “De la venda de crispetes i refrescos és del que en traiem més benefici”, explica l'Alejo Zúñiga, un dels responsables de l'equipament. Els preus, novament, són econòmics. El vestíbul també sembla tret del decorat d'una comèdia ianqui de fa tres dècades. Moqueta i sofàs de vellut. Veure els adolescents tot potinejant els seus mòbils d'ultimíssima generació, amb tot, fa tornar a la realitat. És hora de passar a la sala 4, on es projecta la pel·lícula escollida. El segon pis del Palace té un punt fosc, gairebé tètric. Tot plegat fa venir El resplandor al cap. Que per què el Palace funciona, doncs? Pel preu, perquè s'hi pot arribar caminant i perquè és l'únic que tenim a Reus, sí. Però també perquè alguns de nosaltres, que ens hi hem criat, ens l'estimem. El Palace és història reusenca. Atrotinada i empolsegada, d'acord, però amb un punt kitsch que ens evoca anys feliços. Ja veurem què passa, això sí, si obren el nou complex a La Fira Centre Comercial.