El teu net gran. El periodista. El que et feia riure amb imitacions. A qui tant has fet admirar la teva particular biblioteca de llibres i col·leccions. El meu text avui no podia fallar. Convençut que ens escoltes ara des del cel i tot esperant que hagis estat molt feliç al nostre costat. Aixeco la vista i us dono les gràcies a tots els que esteu aquí presents. És una data complicada i ell era tan summament especial que va marxar el 2016 i no l'hem pogut acomiadar fins al 2017. El nostre estimat avi Enric, vidu de Laura, marit de la super-Marian, pare de set fills i avi de molts altres nets. Si et sembla, parlaré del final, la teva última gran frase, la que ens vas regalar hores ençà a l'hospital: “Us vull dir una cosa. Hi sou tots?”, va dir. “Sí”, vaig contestar. L'avi Enric, després d'agafar aire i somriure, ens va deixar anar un “Doncs, això, que bon viatge!” Aquesta va ser una de les nostres últimes converses. Eres tan gran, tan mestre i tan quixot que al teu injust comiat li vas afegir un toc d'humor que mai ningú podrà oblidar. A hores d'ara no puc parar de pensar en totes les reunions familiars en què sempre intentava, de manera tímida, posar-me al teu costat. A vegades ho aconseguia al principi... d'altres al final. En aquelles converses em vas ensenyar a reflexionar sobre el present i el futur, però sobretot em vas fer saber que era important saber sobre el passat, conèixer els nostres orígens. Heus ací la teva obra mestra: A la recerca dels meus avantpassats. Més de 400 pàgines que posen el seu punt final amb la següent cita: “La història d'una nissaga és la història de l'home a través del temps. La seva vida és efímera però, de vegades, arrela com l'alzina mil·lenària que, enfilant-se al cel, ens assenyala el camí que ens dona la vida.” Recordo com vaig acompanyar-te en aquesta recerca, recorrent centenars de quilòmetres. Unes excursions que em van fer molt feliç. Aventures d'investigadors per Montserrat, Capellades, Sant Vicenç de Castellet, Igualada, Olot, Pontons, Tarragona, Manlleu, el monestir de Poblet i el de Santes Creus, etc. Mai oblidaré ni els moments, ni l'aprenentatge al teu costat. Descansa en pau, avi Enric. Ens has donat a tots una autèntica lliçó de vida.