“Avui en dia tothom té sempre pressa i, a més a més, la vida en si és un compte enrere, des que neixes fins que et morts”, diu Marc Castañé (veu i guitarra) per explicar el títol del segon disc de Lapsus , Compte enrere ( Música Global ), que el grup olotí de pop-rock presentarà demà divendres en un concert a la sala La Mirona de Salt (23 h, 8 i 10 euros) que obrirà el grup barceloní Màia. Aquesta vegada, però, Lapsus no ha anat amb presses: després de publicar el seu debut, Desperta (2013), el seu guitarrista Àlex Vidal va deixar el grup a finals del 2014 i va ser substituït per Joan Lorenzo. “Durant el 2015 només vam fer algun concert amb en Joan, però no vam tenir gaire activitat.” El grup, que completen el baixista David Roig i el bateria Joan València, ha tingut prou temps per preparar a consciència les dotze cançons de Compte enrere i el resultat és un disc més madur tant pel que fa al so com a les lletres. “Hem treballat molt més les guitarres i ara continua havent-hi distorsió, però queda més amagada i no és tan estrident. Les guitarres acústiques donen molt de cos a les cançons i s'hi aprecien més detalls. També en les lletres hem buscat que hi hagués més detalls sobre coses que ens passen en el nostre dia a dia, perquè les nostres experiències, gustos i preocupacions han canviat amb el temps. En el primer disc el tema predominant era l'amor.”

A Compte enrere també hi ha cançons d'amor, com ara el primer single i videoclip, M'agrades, però les temàtiques es diversifiquen: Dies de revolta parla del procés que viu Catalunya (“La veu d'un poble mai es pot parar”), però d'una manera “subtil”, sense que ni tan sols aparegui la paraula independència; L'home del sac es refereix a “un personatge que surt cada dia a les notícies, un polític que va en contra de tot per lucrar-se i acaba sol”, i El so que ens mou és “una defensa de la música i dels músics”, perquè ells saben perfectament que, en el moment actual, “no és gens fàcil mantenir un grup, per raons econòmiques i perquè és dur compatibilitzar la música amb altres activitats, però tirem endavant, de vegades amb els ulls tancats, perquè qui no arrisca no pisca”.

En el disc, produït per Marc Martín a l'estudi La Vall, han col·laborat el saxofonista Pep Poblet –a Pas a pas i Fills del mateix sol–, el teclista Julià Ruiz i el guitarrista Jordi Carles, que demà també els acompanyarà en directe, juntament amb el teclista Edgar Basiana i alguna sorpresa. A la cançó De mil colors, hi ha les veus convidades d'Helena Sargatal, que ja va participar en el primer disc, i tres seguidores del grup: Marta Luna, Maria García i Mireia Moreno. També dos periodistes de Ràdio Olot, Jordi Altesa i David Planella, expliquen les últimes notícies sobre els refugiats a Tristament feliç.