Eleven per intolerància ideològica a 4 anys la pena per l'assalt a Blanquerna
El Suprem corregeix l'Audiència de Madrid en considerar que hi ha d'haver ingrés a la presó per l'agreujant de discriminació de la ideologia catalanista
El Tribunal Suprem eleva fins a quatre anys la pena de presó imposada per l'Audiència de Madrid als ultradretans que van rebentar la Diada Nacional de Catalunya al centre cultural Blanquerna de Madrid el 2013. Ho fa en considerar com a agreujant el motiu de discriminació envers la ideologia catalanista dels organitzadors de l'acte, un argument que reconeixia l'Audiència provincial madrilenya sense considerar-lo un agreujant.
La sentència dictada per l'Audiència de Madrid castigava els catorze agressors amb penes que no implicaven l'ingrés a la presó perquè oscil·laven entre sis i vuit mesos pel delicte de desordres públics i de multa pel delicte de danys amb l'atenuant de reparació. Ara, el TS anul·la parcialment la sentència de l'Audiència provincial en considerar que la pena ha de ser castigada amb anys de presó perquè el delicte comportava, a més, intolerància ideològica, segons informa l'agència Efe.
Motiu impulsor de l'atac
El Tribunal Suprem considera contundents els arguments del fiscal i de les acusacions –la Generalitat de Catalunya i el seu delegat a Madrid aquell any, Josep Maria Bosch Bessa– segons els quals cal assumir que “el propòsit comú dels assaltants” era d'intolerància “amb un acte de celebració del dia de Catalunya, commemoració existent en totes les comunitats autònomes espanyoles”.
La sentència de l'alt tribunal recorda que l'Audiència Provincial de Madrid va admetre que “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància cap a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-los”.
Tot i això, però, el tribunal madrileny no va agreujar les penes tal com assenyalaven els recursos que les acusacions van presentar contra la sentència provincial. I, per això, aquesta darrera ha de ser corregida, assenyala l'alt tribunal. El Suprem també suprimeix l'atenuant de reparació de danys en el delicte de desordres públics que havia aplicat la sentència de l'Audiència de Madrid que va ser recorreguda en contra.
Dany no reparable
L'alt tribunal considera que aportar una quantitat de diners per cobrir de manera genèrica l'import dels danys causats no afecta en res el delicte de desordres públics –els condemnats així ho van fer–. El Tribunal Suprem conclou que la condemna pel delicte contra l'ordre públic pretén precisament protegir aquest darrer, que és un bé que no posseeix caràcter privat, sinó un caràcter públic i social que no pot ser reparat amb diners.
Desordre, impedir el dret de reunió, danys i reincidència
El tribunal imposa per al delicte de desordres públics en concurs ideal amb el d'impediment del dret de reunió la pena de 2 anys i 10 mesos de presó, amb la concurrència de l'agreujant de discriminació ideològica (article 22.4 del Codi Penal). Ho imposa a tots els acusats als quals l'Audiència de Madrid va imposar 6 mesos. El Suprem condemna també pel delicte de danys ocasionats en béns de propietat pública: 1 any i 1 mes de presó i multa de 15 mesos per a dotze dels acusats. En dos casos agreuja lleugerament les penes: a Jesús Fernando Fernández el condemna pels dos primers delictes a 2 anys i 11 mesos. I a Juan Luis López García, a 3 anys de presó. A aquests dos els imposa, a més, 1 any i 2 mesos de presó i multa de 18 mesos –a Jesús Fernando Fernández–; i també 1 any i 2 mesos de presó i multa de 16 mesos a Juan Luis López García. En el cas de Fernández, el Suprem aplica la circumstància agreujant de reincidència i en el de López preveu la rellevància de la seva actuació. La sentència estima el recurs de cassació interposat pel ministeri fiscal i alguns dels motius plantejats per la Generalitat de Catalunya i pel seu delegat del Govern, Josep Maria Bosch Bessa.