Rosa Novell, per a tots

L'actriu Rosa Novell (Barcelona,1953-2015) ja és accessible per a tothom. Ahir l'actor i periodista Queco Novell, com a representant de la família, va signar la cessió del llegat de l'actriu i directora al Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre de Barcelona. La satisfacció és mútua: perquè la família entén que és el millor emplaçament d'aquest material professional, que permetrà una consulta oberta, i també per a la institució mateixa. La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, destacava que un dels grans valors d'aquestes institucions és “preservar la memòria”. Llegats com els de la Fura dels Baus, Gelabert-Azzopardi, Vol-Ras i, ara, Rosa Novell (n'hi ha una pila en previsió, com el de l'escenògraf Ramon B. Ivars) serveixen per “apoderar les institucions que volem que siguin un referent al nostre país”.

Rosa Novell, que va estudiar a l'Institut del Teatre quan s'emplaçava al local de Sant Pere més Baix, va destacar per la seva carrera d'actriu al teatre i també al cinema i la televisió. Indomable, va flirtejar amb la majoria de les companyies històriques però mai s'hi va acomodar del tot. Per això, també va mantenir activa la seva faceta d'empresària i directora (entre les troballes que hi ha dipositades ara al MAE, consten albarans, factures i pagaments). El que més ha sorprès Queco Novell de tot aquest arxiu (hi ha una notable selecció de fotografies que caldrà anar recol·locant en cada projecte escènic, tot consultant companys d'escena de l'època) són les llibretes en què apuntava a mà tot el text, fil per randa. Devia ser una manera de memoritzar-lo, intueix. També guardava els guions que anava corregint i les anotacions de direcció, així com una selecció de cartells (23), sis premis (entre els quals, dues distincions dels premis Butaca) i la Creu de Sant Jordi (2007); material també de caire associatiu, social i polític.

D'entre les curiositats, una carta astral personal o un text escrit el Dilluns de Pasqua del 1979, al camerino, mentre esperava la sortida del tercer acte de La gavina. Lamentava que hi hagués poc públic en aquella posada en escena. Conesa recordava ahir l'enteresa de Rosa Novell en la seva darrera aparició a l'escena en aquella L'última trobada de Sandor Marai, que va commoure tothom al Romea. Novell, que encara seria a temps de rebre un Butaca honorífic, aclaria: “El millor lloc per a mi és l'escenari.” Samuel Beckett i Harold Pinter serien alguns dels seus dramaturgs de referència. Ara tota aquesta història romandrà disponible als estudiosos (d'altra manera, es perdria irremeiablement amb molta probabilitat). D'entre el material, recollit en 36 carpetes d'arxius, també es troba Restauració (1990) i l'adaptació de Sin noticias de Gurb (2008), peces escrites pel seu marit Eduardo Mendoza, amb qui sempre van mantenir l'amor per la interpretació i la literatura.