Efímeres línies entrecreuades
Weisbecker omple les parets de la galeria Víctor Saavedra amb els seus dibuixos geomètrics
Abans que Philippe Weisbecker (Dakar, Senegal, 1942) fes el salt a les galeries d'art, havia exercit una llarga i intensa carrera com a dissenyador gràfic. I no pas d'estar per casa. Ara viu entre Barcelona i París, però una gran part de la seva trajectòria professional la va realitzar des de Nova York, on va residir molts anys. Les seves imatges apareixien regularment en prestigioses publicacions americanes: The New Yorker, Time Magazine, The New York Times, Newsweek i The Village Voice, i també a Le Monde i a les edicions japoneses de Vogue i Esquire. Però quan ja tenia una trajectòria prou consolidada va voler traspassar el seu univers d'aparença naïf i ingènua, però amb una lectura força irònica, al món de l'art.
Les primeres obres que va exposar en una galeria eren una síntesi del seu treball com a il·lustrador, però sense context. Objectes aïllats, i procedents majoritàriament d'un entorn quotidià: escales, tractors, camions.
Aquests elements eren dibuixats geomètricament, però amb una geometria asimètrica i sense encomanar-se a les lleis de la perspectiva. El resultat eren uns dibuixos intel·ligents, però d'intel·ligència infantil. Fet que es reforçava amb la presentació de les obres en catàlegs que simulaven antics quaderns de cal·ligrafia.
D'aquesta estètica d'escaire i regle, Weisbecker va passar al món de les tres dimensions tot construint petites escultures que evocaven els mecanisme que podríem trobar en un laboratori d'electrofísica del segle XX.
De tornada al paper, que és la fase en què ara es troba, Weisbecker ha fet un pas cap al geometrisme més pur. Es tracta d'estructures que tot i el seu caràcter geomètric semblen desafiar el concepte d'equilibri.
Weisbecker ha realitzat un treball de caràcter efímer a la galeria Víctor Saavedra de Barcelona en fer els seus dibuixos en cinc dels panys de paret de la sala, un gest que demostra que darrere l'escaire i el regle hi ha un missatge més profund i anímic. “Amb aquest treball m'he adonat que no hi ha diferència entre els dibuixos que feia representant elements reals i aquests més abstractes. El meu missatge és el mateix”, diu.
No obstant, la tècnica utilitzada té un gran valor per a l'artista donat que a l'entrada de la galeria ha fet una petita instal·lació amb els grafits i els diferents estris que ha utilitzat per fer els dibuixos.
La mostra Entrelazados, que es podrà veure fins a principis de març, presenta també uns dibuixos sobre paper de similars característiques.