Un nou símbol
Aminatu Haidar entra en la quarta setmana de vaga de fam
Diuen que Aminatu Haidar, que comença la quarta setmana de vaga de fam, és una persona «especial» i carismàtica, comparable amb les grans personalitats de pau de la humanitat, com Gandhi, i que el corrent de suport que ha despertat amb la seva protesta s'ha produït perquè és «un nou símbol humà». Els simpatitzants que han acudit a ajudar-la a l'aeroport de Lanzarote són, sobretot, fidels a la seva persona, que admiren per l'«honestedat» i «coherència» en relació amb la seva causa particular (tornar a Al-Aaiun) i la seva causa general: la defensa dels drets humans del poble sahrauí. «Des de molt joveneta ha destacat com una líder per la lluita pels drets humans, per la força i la convicció tan fenomenals», explica Omar Bulsan, dirigent de la RASD encarregat dels territoris ocupats, que destaca els nombrosos guardons que ha rebut Aminatu Haidar, la qual el 2008 va ser proposada als EUA per al Nobel de la pau.
Els principals responsables de la Plataforma de suport Aminatu Haidar, que han aconseguit desplegar a l'aeroport tot un ministeri de suport a l'activista, la coneixien personalment (alguns se'n consideren amics), i per això no van dubtar a deixar casa seva i desplaçar-se al campament hispanosahrauí de l'aeroport de Lanzarote de Guacimeta. «És una dona molt singular, capaç de cohesionar la gent; un ésser molt especial», explica Edi Escobar, la periodista andalusa que s'ha convertit en la cap de premsa i assistent personal de l'activista. «La gent ve aquí a ajudar per sentir-se digna», hi afegeix. Al popular actor Willy Toledo tampoc no li va fer gens de mandra abandonar les comoditats de casa seva i volar fins a l'aeroport canari per estar «estirat com un gos» al costat d'Aminatu, encara que ara «podria fer vacances en qualsevol platja del món». «Ho porto bé, perquè aquest és el costat de la societat en què m'estimo més estar», afirma, i hi afegeix: «Crec que aquí és on un s'enriqueix espiritualment i èticament, és el costat que em correspon, que em pertany i en el qual vull estar.» El polític local Carmelo Ramírez (Nova Canàries) sosté que per a ell és «un honor» ser al costat d'Aminatu en una «lluita tan desigual». El mateix pensament tenen el portaveu i enginyer Fernando Peraita i l'advocada Inés Miranda, que completen el politburó d'Aminatu, tal com explica fent broma Willy Toledo quan es reuneixen a la cafeteria de l'aeroport.
Aixecar els ànims
Amb el pas de les setmanes de vaga de fam, ells i uns quants més s'han convertit en l'equip de govern de l'activista sahrauí, encara que afirmen que ella és qui pren les seves decisions i els aixeca l'ànim quan flaquegen. Es detecta en ells una certa idolatria per Aminatu, per la «dignitat» amb la qual lluita pels drets humans dels sahrauís, la bastida que els uneix a tots, ja que des de fa anys estan abocats en l'ajuda d'aquest poble. I veuen que aquesta causa ha despertat un moviment social entorn d'un nou símbol humà: Aminatu Haidar. Vetllen per ella les vint-i-quatre hores. «Aminatu passa nits molt dolentes, ara, pels efectes de la vaga de fam –afirma Edi Escobar–, ja que tan aviat té fred com calor, però és una dona molt forta i no es queixa de res.» Haidar beu cada dia un litre i mig d'aigua, en ampolles de 50 centilitres, a les quals afegeix quatre terrossos de sucre, segons la periodista Edi Escobar, que assegura que és fals que l'activista prengui alguna cosa més per alimentar-se. Aminatu va dues o tres vegades al lavabo, parla sovint amb els seus fills amb el mòbil, té un petit transistor amb el qual escolta la ràdio sahrauí i alguna cadena espanyola i està constantment informada de tot el que es publica sobre ella: al matí li passen un dossier de premsa. L'habitacle en el qual fa la vaga de fam era una oficina petita per a les empreses de guaguas que tenen l'aparcament a l'aeroport; tot just fa sis metres quadrats (tres metres de llarg per dos d'ample) i a la nit només hi caben dues persones a l'hora de dormir: ella i el seu acompanyant. No té ventilació, ni llum natural, però com que Aminatu té fotofòbia la llum que podria entrar per la porta ja té el pas barrat perquè han folrat la porta. La il·luminació interior depèn d'un llum de tauleta de nit, amb el qual llegeix alguna cosa, però no gaire, ja que ha perdut la concentració per llegir i li fan mal els ulls, segons afirma el seu assistent personal. No suporta el soroll ni segons quines olors. Per això no deixen que els periodistes prenguin declaracions prop de la porta de l'oficina, ni que ningú fumi al seu voltant, ni que de nit els fotògrafs facin servir els flaixos. Ja la molesta tot, fins i tot els focus que de nit connecten les cadenes de televisió per fer els directes, cosa que ha motivat certes desavinences entre els periodistes que fan el seguiment de la situació de Haidar i els membres de la plataforma de suport, que demanen comprensió.