La ideologia dels carrers

«De totes les persones amb projecció pública se'n deriva una ideologia.» Aquesta és la resposta que el primer tinent d'alcalde i president de la ponència del nomenclàtor de Barcelona, Carles Martí, va donar dies enrere a les queixes del PP pel suposat «sectarisme i partidisme» –en paraules del regidor Xavier Mulleras– que aplica l'Ajuntament a l'hora de batejar els carrers de la ciutat. Martí va negar l'acusació, assegurant que «la pluralitat» és un dels principis que segueix el consistori a l'hora de recordar i distingir, amb una via, un parc o una plaça, les personalitats que han viscut tota o part de la seva vida a la capital o aquelles que per la seva influència internacional o històrica mereixen que el seu nom i cognoms formin part de la geografia urbana i siguin un referent –tot i que en molts casos inconscient– per als barcelonins. Els populars volen que, tal com es fa amb les medalles d'honor que cada any concedeix la ciutat, la ponència del nomenclàtor passi a ser un organisme amb presència de tots els grups municipals per evitar la «politització» dels noms escollits. Una pretensió que l'executiu bipartit de Jordi Hereu ha rebutjat al·legant que aleshores es convertiria en un focus de disputes partidistes i que, en la pràctica, seria gairebé impossible batejar cap carrer sense entrar en un joc de compensacions ideològiques.

L'espurna que ha encès la disputa ha estat l'aval dels integrants del nomenclàtor a dedicar dos espais de la ciutat al revolucionari d'origen argentí Ernesto Che Guevara i al dissenyador de la bandera estelada, que també va ser president de la Unió Catalanista, Vicenç Albert Ballester. En aquestes designacions el PP hi veu la voluntat del PSC de tenir contents els seus socis de govern d'ICV-EUiA i els seus aliats preferents d'ERC, a més de considerar-les la punta de l'iceberg de la «politització» de les plaques de la ciutat. L'argumentació del grup que presideix Alberto Fernández Díaz, però, no s'ajusta a la realitat.

Aquest diari ha analitzat els 112 noms que la ponència ha aprovat des de l'any 2007, dels quals només 24 corresponen a personatges –homes o dones– amb una destacada activitat partidista o a indrets amb connotacions polítiques. A la majoria de carrers i de places de la capital se'ls han assignat referències geogràfiques –cas de la places de la Vila de Gràcia i del Fòrum, de la platja del Llevant i del parc del Maresme–, s'ha recordat persones que van destacar per les seva tasca professional o artística –la Bella Dorita, Juan Gris, Mercè Rodoreda, Adolf Marsillach i Xavier Montsalvatge– o s'ha tingut en compte figures històriques d'abast català o internacional –Ermessenda de Carcassona, Leonardo Da Vinci, Isaac Newton i Teresa de Calcuta–. Dins del grup de persones que es van significar políticament, en canvi, sí que es posa en evidència una doble majoria. D'una banda, es nota la influència de la revisió de la memòria històrica en detriment de símbols i referències franquistes i en reconeixement del bàndol republicà a la Guerra Civil espanyola. Així, s'ha dedicat un parc en memòria dels 1.704 afusellats al Camp de la Bota, una plaça al maquis Numen Mestre i uns jardins a la pedagoga i directora de l'Escola Normal de la Generalitat republicana, Margarida Comas. Les preferències antifeixistes s'estenen a la Segona Guerra Mundial, amb plaques dedicades a Simone de Beauvoir i a Irene Sandler.

D'altra banda, l'homenatge a militants del catalanisme polític, en un sentit transversal, és hegemònic en les propostes que els ciutadans, les entitats o el mateix consistori fan per rememorar figures desaparegudes en temps més recents –sempre dins la condició d'un mínim de cinc anys des de la seva mort–. Així, disposen o estan en espera d'un espai recordatori els socialistes Antoni Santiburcio, Marta Mata i Oriol Martorell, els republicans Frederic Rahola i Anna Murià, el comunista Víctor Colomer i un dels fundadors d'UDC, Lluís Vila d'Abadal. L'excepció a aquesta tendència és el reconeixement aprovat al que va ser diputat a Corts per Barcelona i regidor de l'Ajuntament en representació del lerrouxime Tiberio Ávila.