El Júpiter i el Martinenc sempre seran dos equips històrics
El Martinenc i el Júpiter, dos símbols del futbol català, ja tenen 100 anys de vida
En el primer terç de segle van fer parlar molt; ara travessen per un llarg desert
Els dos clubs van rebre la medalla d'or al mèrit esportiu a finals de novembre
Han celebrat el centenari de manera força modesta, però sense oblidar el seu passat més daurat
Ha plogut molt des que el Martinenc i el Júpiter eren dos dels referents del panorama futbolístic de Catalunya. El temps ha passat i les successives crisis han minat el potencial originari dels dos clubs, que tanmateix conserven la pàtina d'entitats històriques perquè en els seus primers dies d'existència van donar molta guerra. L'última gran mostra de fortalesa potser la van donar la dècada dels anys vuitanta: l'any 1987 el Júpiter aconseguia l'ascens a segona B, mentre que el Martinenc ascendia a tercera divisió l'any 1985. Des de llavors, el camí de tots dos sempre ha estat descendent.
Els orígens del Júpiter, club que va adoptar el nom del guanyador d'un concurs de globus celebrat a la platja de la Mar Bella, cal situar-los en el que en aquells dies era la cerveseria Cebrián, situada a la rambla del Poblenou. Allà, el 12 de maig del 1909, dos germans anglesos de cognom Mauchan van fer possible la fusió entre dos equips del barri, l'Anglo-Espanyol i l'Stadium Nacional, i van parir el Club Esportiu Júpiter. El club de la Verneda, conegut així pel camp que va estrenar a partir de l'any 1948, va caracteritzar-se per ser una entitat molt lligada al moviment obrer, i alhora de profund sentiment catalanista. És aquest el motiu pel qual el seu escut es va censurar en més d'una ocasió, ja que tenia massa referències independentistes. Així, fins a l'any 1990, el Júpiter no va poder recuperar el seu escut original.
El club grisgrana va viure moments d'esplendor abans de l'inici de la Guerra Civil, com ara l'ascens a segona divisió el 1934. Aquests dies de glòria, i d'altres que vindrien després, es recorden en un centenari del qual ja s'han fet diversos actes, i que tindrà el colofó cap al maig, quan se celebrarà el sopar de cloenda del centenari. Aleshores, els prop de 800 socis que té el club podran reunir-se per assaborir els vells temps, i fins i tot aspirar a viure'ls de nou en el futur. I per qui tingui mala memòria, el llibre Un club, una passió serà una bona eina per no oblidar-se de cap detall. Aquesta obra està previst que es presenti el 12 de maig del 2010.
El Martinenc, més viu que mai.
També hi va haver males notícies, com la pèrdua del mític camp del carrer Indústria i el canvi obligat de nom, que va passar a ser UD San Martín. Amb el pas dels anys, el primer equip va anar perdent protagonisme fins que va descendir a regional. A més, l'any 1973 van haver de marxar a la Guineueta. L'entitat, però, es va aixecar. Va ascendir a preferent, va recuperar el camp del Guinardó i va tornar a denominar-se Futbol Club Martinenc. L'any 1984, el del seu 75è aniversari, l'entitat va crear el clàssic torneig dels Històrics i, el següent, van tornar a tercera, on perdurarien durant deu cursos.
El 2 d'octubre passat, el club va encetar un centenari pensat per a la seva gent, i és que el club, que integra el Guinardó amb el Clot de la Mel, és una via de cohesió social, amb un munt de nens i nenes que usen cada dia les seves instal·lacions. A més, ja s'està treballant en el llibre del centenari, que escriurà Manel Valero. Mentrestant, el primer equip continua lluitant per pujar. Ja ho van dir als anys vuitanta: «Amb l'esperit valent, aquesta temporada assolirem la preferent.»
