Les lletres del segle XX, segons la crítica
Un llibre analitza com s'ha valorat la literatura catalana des de la postguerra fins a l'actualitat
Panorama crític de la literatura catalana és una guia de crítica literària pensada per al gran públic (també per als professionals de l'ensenyament i estudiants) que vol complementar les històries de la literatura posant el focus en una selecció d'allò que s'ha dit sobre les lletres catalanes. El segon volum que s'ha publicat d'aquesta col·lecció és Segle XX. De la postguerra a l'actualitat i ha estat dirigit per Enric Bou, catedràtic de literatura espanyola i catalana a Brown University (EUA). El primer que constata l'estudi són els condicionaments que han tingut la crítica i la història de la literatura per valorar una literatura catalana que ha sobreviscut a una dictadura durant bona part del període analitzat. Així doncs, del 1939 ençà és constant la idea de persecució i resistència. Es va haver de començar un altre cop, a diferència de les grans cultures europees, i s'esborren els esforços modernitzadors de finals del XIX i principis del XX. L'obra apunta també com s'han modernitzat els propis estudis, que han assumit mètodes professionals, i com tot el sistema literari (des de les universitats a les editorials) s'han equiparat, salvant les distàncies, a la resta de països occidentals. El discurs s'ha transformat, assenyala Bou, des del «victimisme resistencialista» d'Un segle de vida catalana (1961), obra dirigida per Ferran Soldevila, a la Història de la literatura catalana (1986-87) d'Ariel. A principis dels 60 es noten els primers signes d'obertura internacional, el permís per traduir literatura estrangera al català, o la creació de nous premis literaris. Tot i que, a parer de Bou, l'impacte més important va ser la revista Serra d'Or, la primera en català després de la guerra, que va renovar el panorama literari i cultural.
Al llarg de 755 planes, el volum aplega com s'han llegit i considerat els autors, les obres i els moviments més importants dels darrers dos terços del segle XX. L'edició ha descartat els articles periodístics per recollir només els estudis crítics publicats en revistes, llibres col·lectius i monografies. Un dels fets que pot sorprendre és que autors considerats de primer nivell hagin rebut molt poc interès per part de la crítica, fet que l'estudi constata, i alerta dels buits a seguir en el futur. «Per a la literatura dels segles XIX i XX a vegades encara s'ha de llegir allò que els contemporanis van escriure sobre determinats autors que no han desvetllat prou l'interès dels estudiosos actuals. No sempre s'ha fet justícia als autèntics protagonistes dels canvis històrics», escriu en la presentació el coordinador de la sèrie, Albert Rossich (Universitat de Girona). Més enllà de consideracions sobre gèneres i moviments, el llibre dedica capítols individuals dedicats a autors com Espriu, Pere Quart, Rodoreda, Villalonga, Vinyoli, Calders, Brossa, Ferrater, Fuster, Andrés Estellés i Bonet.
En el volum hi han col·laborat professors de diferents universitats: Glòria Bordons, Ferran Carbó, Carles Cortés, Sharon Feldam, Teresa Fèrriz Roure, Oriol Izquierdo, Jordi Malé, Víctor Martínez-Gil, Margalida Pons i Lluís Quintana.
Un estudi que abasta nou segles
Panorama crític de la literatura catalana és un projecte impulsat pel catedràtic i escriptor Antoni Marí. L'obra completa prevista per l'editorial Vicens Vives consta de sis volums, en els quals es proposa una visió global de la historiografia literària catalana. L'obra abasta en conjunt nou segles, des de la lírica dels trobadors medievals fins a la narrativa contemporània, amb un repàs exhaustiu de la crítica i la bibliografia existents, els períodes, els autors i les obres més destacades que han donat les lletres catalanes.
Dels sis llibres que formaran la col·lecció, fins ara se n'han publicat dos. El primer, que va veure la llum a la primavera d'enguany, va ser el dedicat al segle XIX (quart volum), dirigit per Enric Cassany. El segon ha estat aquest, Segle XX. De la postguerra a l'actualitat, que és el sisè volum, el que clou la sèrie. Falten, però, per publicar els altres quatre, que està previst que apareguin al llarg del 2010. El següent, per ordre de publicació, serà el volum cinquè, que avalua la primera etapa del segle XX, titulat Del modernisme a l'avantguarda. Els dos llibres que emmarquen el segle XX els ha dirigit Enric Bou. Dels altres tres pendents de sortir, n'hi ha dos de dedicats a l'edat mitjana (Dels orígens al prehumanisme, volum I, i Segle d'Or, volum II), tots dos amb direcció d'Albert Hauf, i un altre sobre l'edat moderna, que dirigeix Albert Rossich, coordinador del projecte. Cadascun dels llibres té una nodrida nòmina d'especialistes que hi col·laboren.