Apunts

Adéu a mossèn Oriol Tataret

Mor als 85 anys la màxima autoritat a Catalunya sobre la doctrina social de l'Església

Mossèn Antoni Maria Oriol Tataret, la màxima autoritat a Catalunya sobre la doctrina social de l'Església, va morir ahir, coincidint amb la diada de Sant Jordi, als 85 anys. Malalt de feia dies per la complicació d'una operació, el 7 d'abril passat ja no va poder participar en la conferència ‘Cohesió social i sentit de pertinença al país', organitzada per la Federació de Cristians de Catalunya, on va haver de ser substituït per mossèn Joan Costa, el seu deixeble. Mossèn Oriol va ser una de les personalitats que, amb coneixement de causa, va donar suport a les paraules de Josep Maria Soler, abat de Montserrat, quan el mes de gener va dir, en el Moment Zero d'El Punt Avui, que el Vaticà reconeixeria una hipotètica Catalunya independent. Oriol defensava que el pensament social catòlic ha tractat àmpliament no només els drets de les persones en sentit individual sinó també els drets dels pobles i de les nacions, i mantenia que forma part de la doctrina social de l'Església la idea que “la pau es fonamenta no només en el respecte dels drets de l'home sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència”. Recordant sempre que Joan Pau II va dir el 1997 que “la dignitat de la persona o la garantia dels drets de les nacions són principis morals abans que normes jurídiques”, tenia clar que la Santa Seu seria “un dels primers a reconèixer un nou estat” fos quin fos el procés que hagués seguit per aconseguir la independència. Professor de teologia moral social a la Facultat de Teologia de Catalunya, va escriure, entre d'altres, ‘Nació i magisteri pontifici' (Proa, 2007), els textos de tots els papes defensant els drets de les nacions.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.