Carta a un amic
El vint-i-set de setembre passat ens va deixar l'Agustí Ponsatí, afectuosament Ti. Excel·lent músic i gran persona. Vaig tenir la sort de compartir-hi grans estones; en aquells temps formàvem part d'un grup musical i entre assajos i actuacions ens vèiem força sovint. Crec que quan una persona se'n va, penses i recordes els moments passats i és inevitable que et vinguin al cap algunes anècdotes que feien que ens ho passéssim d'allò més bé. Quan en un assaig hi havia discrepàncies de si un acord era major o menor, ja hi podíeu pujar de peus, que si ell deia major era perquè era major. Estic convençut que ara deu estar comentant amb els mestres de l'època Mozart, Beethoven, Bach: «Si aquest acord fos major hauria sonat millor.» «Doncs saps que tens raó?», deuen contestar.
Altres anècdotes que em vénen a la memòria: cap als anys vuitanta el grup tocava a l'estiu en un càmping, el Pola de Tossa de Mar. Al Ti li agradava presentar les cançons i sovint deia amb el seu excel·lent francès: «Enseguidament nous les oferirons» i el nom de la cançó o una altra frase una mica més picaresca, «parce que tous les jours travailler et quand arrive la nuit nous sommes très fatigués pour faire l'amour». Això sí, quan anàvem a tocar pels pobles, el Ti era el responsable d'encarregar el sopar a la fonda, tasca importantíssima per poder fer una bona actuació. I podríem continuar amb un llarg etcètera.
Amb aquestes quatre línies he volgut fer un petit homenatge al que per a mi ha estat un excel·lent músic i millor company.
Descansi en pau i que al cel ens puguem veure.
(*) Anselm Parés recorda la figura del músic Agustí Ponsatí i Moret, que va morir el dia 27 de setembre a l'edat de 59 anys