Llucia Ramis guanya el Josep Pla amb una novel·la sobre l'egolatria a internet

La periodista i escriptora mallorquina va recollir ahir el guardó d'«Egosurfil», un retrat de les noves relacions humanes

No és, ni de lluny, un dels premis més ben dotats econòmicament de les lletres catalanes (concedeix 6.000 euros prou modestos), però el prestigi del Josep Pla està fora de dubtes. Sobretot perquè l'han recollit la crème de la crème dels escriptors del país des de finals dels seixanta.

Ahir se'l va endur una jove escriptora que només té una novel·la publicada, el 2008, Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Columna). Però Llucia –sobretot, sense accent a la u– Ramis Laloux, nascuda a Palma el dia de Sant Jordi del 1977, no és cap desconeguda, sobretot no ho és gens en el món dels mitjans de comunicació. Va arribar a Barcelona amb 18 anys per estudiar periodisme a la UAB i, des de llavors, ha treballat a la ràdio, d'hostessa a la televisió i de redactora en cap de la revista literària Quimera, entre moltes altres col·laboracions que ha fet, i fa, en les seccions de cultura de diversos diaris.

Coses que et passen... no va ser el primer que escrivia, però sí que va representar el primer gran impuls a la seva carrera literària. Aquesta novel·la és una picada d'ullet agredolça als joves ja no tan joves de la seva generació que reneguen de les responsabilitats de la vida d'un adult. Un desaforat retrat de la generació Peter Pan o Ikea que va passar amb molt bona nota la diada de Sant Jordi de fa dos anys. La crítica també li va donar el seu vistiplau i va etiquetar-la com a futura promesa literària.

Al Josep Pla, Ramis hi va presentar un original que pivota de nou sobre les grandeses i les misèries de la seva generació. Egosurfil, el títol de l'obra que ha convençut el jurat, format per Sebastià Alzamora, Rosa Cabré, Antoni Pladevall, Ester Pujol i Àlex Susanna –que tenien sobre la taula 33 originals més per triar el millor Pla–, està inspirat en la gent que es busca obsessivament a si mateixa a internet. És el que Ramis considera una pràctica moderna d'egolatria o amb denominació pròpia, egosurfil.

L'obra transcorre a Barcelona i aborda amb esperit crític les noves formes de relacionar-se en l'era d'internet. La novel·la té com a protagonistes una escriptora de llibres d'autoajuda que ha estat acusada d'un quasi homicidi imprudent; una periodista televisiva sensacionalista –que ha difós la notícia al seu programa–, i un noi –el quasi víctima d'homicidi, que viu a l'expis de l'escriptora– amb un judici pendent per maltractaments a la seva parella sentimental.

Terenci Moix va ser el primer

Un jove Terenci Moix va ser el guanyador de la primera edició del premi Josep Pla, que va recollir el dia de Reis del ja llunyà 1969 (i dotat amb mig milió de pessetes, la mateixa quantitat que el premi Nadal), per la novel·la Onades sobre una roca deserta. Moix va ser el primer d'una llarga llista de grans escriptors que anirien sent reconeguts amb el premi Josep Pla, per aquest ordre: Baltasar Porcel, Teresa Pàmies, Gabriel Janer Manila, Alexandre Cirici, Llorenç Villalonga, Marià Manent, Enric Jardí, Carles Reig, Josep Maria Castellet, Maria Àngels Anglada, Jaume Miravitlles, Jordi Sarsanedas, Josep Piera, Olga Xirinacs, Pau Faner, Norbert Bilbeny, Gerard Vergés, Maria Mercè Roca, Albert Manent, Àlex Susanna, Miquel Àngel Riera, Xavier Rubert de Ventós, Jordi Coca, Xavier Roca-Ferrer, Carme Riera, Isabel Olesti, Pep Subirós, Miquel de Palol, Valentí Puig, Francesc Puigpelat, Empar Moliner, Jordi Llavina, Eva Piquer, Hèctor Bofill, Robert Saladrigas, Sebastià Alzamora, Lluís Maria Todó, Martí Domínguez, Melcior Comes i Gaspar Hernàndez.

Una novel·la sobre un nazi fugitiu, de Clara Sánchez, premi Nadal

Clara Sánchez es va endur ahir la corona del premi Nadal, imposant-se per sobre de les 260 novel·les més que optaven al guardó, dotat amb 18.000 euros. Enguany, Sánchez va tenir un protagonisme exclusiu, ja que Destino va decidir no atorgar cap mena de distinció a la novel·la finalista. L'obra que ha triat el jurat, integrat per Germán Gullón, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello, Ángela Vallvey i Emili Rosales, es titula Lo que esconde tu nombre i està inspirada en fets reals. Se centra de ple en la història d'un nazi que, en acabar la segona Guerra Mundial, va aconseguir fugir d'Alemanya, va escapar de totes les persecucions judicials i es va instal·lar a l'Estat espanyol, a la zona de la costa de Llevant, amb una nova identitat per viure plàcidament i sense haver de donar cap explicació a ningú de les atrocitats que havia comès durant el règim de Hitler. L'altre gran protagonista de la novel·la guanyadora del Nadal, que té altes dosis de terror psicològic, és un supervivent del camp de Mauthausen, un excombatent republicà espanyol que viu a l'Argentina, a qui el destí l'ha triat per desemmascarar el nazi fugitiu.

Clara Sánchez, que va estudiar la carrera de filologia hispànica i també és una gran experta en cinema, ha publicat fins ara vuit novel·les: Piedras preciosas (1989), No es distinta la noche (1990), El palacio varado (1993), Desde el mirador (1996), El misterio de todos los días (1999), Últimas noticias del paraíso (2000), Un millón de luces (2004) i Presentimientos (2008). Sánchez, escriptora intimista de prosa senzilla i natural, va fer el gran salt literari l'any 2000 en guanyar el premi Alfaguara.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.