El Barça torna a Tenerife, l'illa dels tresors

«A vegades sento que la gent del Barça m'estima com si hagués jugat allà.» Són paraules d'Óscar Dertycia, un dels jugadors carismàtics d'aquell Tenerife que va regalar al Barça les lligues 1991/92 i 1992/93. Els blaugrana tornen avui a l'Heliodoro Rodríguez López vuit anys després d'haver-ho fet per última vegada; a un dels escenaris que millors records porten al barcelonisme. Va ser allà on el Tenerife de Jorge Valdano va donar dos títols al Barça de Cruyff, en dues tardes de transistors gairebé idèntiques. En els dos casos, el Barça va arribar a l'última jornada amb un punt menys –i el gol-average favorable– que un Madrid que s'ho jugava tot a Tenerife. I el resultat va ser el mateix: dues victòries blaugrana –primer contra l'Athletic (2-0) i l'any següent contra la Real Sociedad (1-0)–, i dues derrotes dels blancs –per 2-3 el 7 de juny del 1992, amb Leo Beenhakker a la banqueta, i per 2-0 el 20 de juny del 1993, amb Benito Floro–. Dues ensopegades desastroses marcades per la polèmica arbitral, difícils d'oblidar per la quinta del Buitre.

Especialment dolorosa va ser la remuntada de la temporada 1991/92, sobretot perquè el Madrid havia estat líder des de la setena jornada i perquè el partit decisiu l'havia començat guanyant 2-0, amb l'exmadridista Agustín a la porteria local –Valdano el va canviar en el minut 24 per unes molèsties sospitoses–. «Després del 0-2, ja celebraven el títol, però el gol d'Esbaranz els va ficar la por al cos», recorda Pier, autor d'aquell 3-2 històric. El davanter va córrer cap a una pilotada que intuïa que tocaria al travesser i va acabar trobant-se amb una errada antològica de Buyo, que li va donar el gol fet. «Abans de començar, Valdano ens va dir que, passés el que passés, l'endemà tothom parlaria de nosaltres, o sigui que millor que ho féssim bé», explica Pier. Per si aquella humiliació no hagués estat suficient, l'any següent, el Tenerife va tornar a tombar els blancs, aquest cop amb gols de Chano i Dertycia. «Amb l'1-0 se'ls van aparèixer tots els fantasmes, recorda l'argentí. Aquell Tenerife ja no lluitava per la permanència sinó que ho feia per les places europees i va llegar al futbol una altra lliçó de competitivitat.