JOSÉ ANTONIO DONAIRE
EXDIPUTAT DEL PSC I PROFESSOR DE TURISME DE LA UDG
«O més política 2.0, o la desafecció total»
Conegut com el diputat 2.0 per l'afició a la cibernètica i a les xarxes socials, José Antonio Donaire va deixar dimarts 12 de gener del 2010 l'escó al Parlament de Catalunya per reincorporar-se al món universitari i dedicar-se a la recerca turística. Fa ciberpolítica a la sectorial de ciberactivisme del PSC
Té 2.300 amics al Facebook, 1.300 al Twitter, té el De bat a bat, a Turismo 2.0, o a Delicious.com... «Em segueix més gent que en una reunió ordinària. Fixa't: puc parlar amb 1.200 persones alhora, però al mateix temps les escolto. La societat és molt 1.0. Com pot ser que la universitat i la política siguin tan incapaces i temoroses del 2.0?» És José Antonio Donaire. «De Salamanca de naixement (1968), ganxó d'adopció», és geògraf per la UAB, professor de la UdG, expert en turisme, en política cibernètica i en xarxes socials. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya pel PSC de manera intermitent: des del gener del 2004 fins al setembre del 2006, i des del gener del 2008 fins al dimarts 12 de gener del 2010. Va plegar per dedicar-se plenament a un projecte de recerca turística a la UdG. Vam fer l'entrevista dijous, al campus del Barri Vell de la Universitat de Girona.
–Mentre éreu diputat no vau deixar la vinculació amb el camp de la recerca turística. Ni la docència, tinc entès.
–«No he deixat mai de fer classes. Quan ets diputat t'eximeixen de docència. Vaig demanar fer docència i recerca de baixa intensitat, i quan vaig ser diputat vaig ser professor no retribuït. Ininterrompudament, sóc professor de la UdG des del 1991.»
–Vau explicar que no havíeu pogut esperar fins a la tardor vinent, quan es dissolgui el Parlament i es convoquin eleccions, perquè la vostra incorporació al projecte de recerca turística havia de ser immediata. Què vol dir recerca turística?
–«És moltes coses: vol dir analitzar de quina manera el turisme modifica el territori i quins llocs a nivell internacional han adaptat el turisme al territori. Vol dir com adaptar la tecnologia digital al turisme, analitzar l'efecte multiplicador del turisme en l'economia; a quins sectors beneficia més: màrqueting. legislació, economia... A Catalunya, el sector turístic és atomitzat. No és com a les Canàries o a les Balears, on hi ha poques i grans corporacions que controlen el mercat i inverteixen en I+R+D.»
–I?
–«L'atomització és bona, però costa més invertir i apostar en I+R+D. I aquí entrem les universitats, a fer projectes de recerca turística per transvasar la innovació al sector. Ara vivim en un context mundial molt competitiu i cal estar constantment a l'avantguarda. Avui ningú no es planteja els sectors energètic, mèdic o tèxtil sense innovació. Doncs el turisme tampoc no pot estar sense.»
–A Catalunya no es feia recerca turística?
–«Se n'ha fet sempre. Catalunya ha estat un centre de recerca científica, però amb dos problemes: primer, la recerca també és atomitzada; se'n feia a la Universitat de Vic, a l'Autònoma... I segon, no hi ha comunicació entre universitat i empresa. Tots van pel seu costat. Es vol fer un grup potent en xarxa i al servei de tot el sector.»
–Mentre éreu diputat, preparàveu el projecte?
–«Participava en la gestació d'aquesta iniciativa, sí.»
–Us sentiu més útil a la societat, fent allò que més sabeu, que al Parlament?
–«Sí. El món polític és complex. Ha estat una bona cura d'humilitat perquè t'adones que els mecanismes que mouen les decisions són més complicats del que pensaves. I trobes persones més preparades que tu.»
–Fins i tot en turisme?
–«Fins i tot.»
–Qui?
–«N'hi ha que coneixen molt bé el sector, les necessitats, les maneres de donar-hi resposta...»
–Penseu que heu fet feina, al Parlament?
–«N'he fe, sí, i el balanç té elements positius i negatius.»
–Quins serien, els positius?
–«La llei de pesca marítima i l'aportació a la política 2.0.»
–I els negatius?
–«Uf! Una bona llista. Potser les dificultats per assolir les demandes concretes per al territori en tots els àmbits.»
–Recordo que fa uns anys Joan Surroca, que va ser diputat del PSC per Ciutadans pel Canvi (1999-2003), es queixava de l'encotillament de la disciplina de partit. I que votar lliure, és a dir en contra, podia representar una penalització salarial.
–«M'hi he trobat còmode, perquè he coincidit en la majoria de votacions. I quan no he coincidit he pogut exposar el meu punt de vista, perquè els mecanismes són transparents. En general, en el si dels sistemes parlamentaris s'hauria d'alleugerir la partitocràcia.»
–Els partits lliguen.
–«Trobo que les decisions personals enriqueixen el debat. Hi hauria d'haver un requisit previ: llistes obertes. Si les llistes són tancades el vot no pot ser lliure, perquè no m'han votat a mi, sinó al partit. Anirem cap aquí. La política està mutant cap a unes formes més participatives, de col·laboració, més 2.0. O això, o la desafecció total.»
–De fet, vau ser batejat com el diputat 2.0.
–«Sí, pensa que el Parlament de Catalunya és un dels més preparats cibernèticament parlant. Formo part, com a responsable, de la sectorial de ciberactivisme del PSC.»
–Barack Obama va guanyar les eleccions als EUA gràcies a les xarxes socials.
–«A partir d'Obama, tots els partits van dir: ‘Ep'; el ciberactivisme és la llavor de la nova política, que es basa en la intel·ligència col·laborativa.»
–!?!?
–«Vol dir: ningú no sap més que tots plegats. La política no ha d'explicar la gent sinó la gent, la política. Els usuaris de Renfe junts saben molt sobre rodalies. Els pares han de fer les directrius de l'escola bressol. Escoltar més que parlar. Gràcies a les noves tecnologies és més fàcil accedir a la conversa global. La política es farà fora de la política; la idea tancada del diàleg entre el polític i la premsa s'acaba. El paradigma serà un altre. És l'èxit d'Obama. Ell no ha utilitzat les eines 2.0 només per guanyar, sinó que les fa servir per governar.»
–Però les xarxes socials són indòmites.
–«I no és indòmit, el món? Les xarxes cibernètiques són un món espontani, sense regles.»
–Veig que us manteniu en la política.
–«A segona línia. Ara em retiro de la política activa, però em mantinc en la sectorial de ciberpolítica. Estic amb un Think Tank, un grup de pensament del PSC, en què reflexionem sobre les formes alternatives de fer política; per transformar les maneres de fer política en el partit.
–Tornaríeu a la política activa?
–«Crec que és una etapa de la meva vida que s'ha acabat i ara en començo una altra. Tinc una clara sensació de final d'etapa personal. Sempre vaig tenir clar que la política era per mi un parèntesi professional i vital.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.