Tossa, paradís retrobat

Josep Maria Ainaud de Lasarte, advocat, historiador i home complet de cultura, acaba de publicar Tossa, paradís retrobat, un gran llibret de només 45 pàgines que parla de les estades del seu autor al poble de la Costa Brava. Diem que l'ha publicat i ens guardem molt de dir que l'ha posat a la venda perquè el llibre no és venal. Ainaud, que ja hem dit que és un home de cultura, ho diu així, «no venal», cultisme que significa que el llibre no es ven, que circula per circuits que no són els normals en un llibre. Una decisió que el seu autor potser s'haurà de repensar perquè el llibre, pel seu contingut i per ser de qui és, ha d'arribar a un públic més ampli que el cercle d'amics d'Ainaud. A Tossa se'l rifarien, i a altres llocs, també. Jo només puc dir que el vespre del mateix dia que Ainaud me'l va fer arribar, vaig veure una senyora al tren que el llegia. Com que el tren anava en direcció a Blanes, vaig pensar que es tractava d'una senyora de la contrada que el llibre descriu. La senyora va baixar a Badalona. Si a Badalona interessa un llibre de Tossa i d'Ainaud, imaginin-se a Tossa i als altres llocs de Catalunya on Ainaud té amics o admiradors.

Ainaud freqüenta Tossa des de l'any 1930. N'ha vist, doncs, l'evolució, potser la més gran evolució que la vil·la ha conegut des que es va fundar. El dia 19 de juliol del 1939, Ainaud era a Tossa i s'hi va quedar encara un temps. O sigui que en coneix episodis fonamentals. I com que l'historiador Ainaud ha posat l'ull als arxius locals, amb aquest llibret sabem la història completa de Tossa, des del súbdit romà Vitalis que va deixar testimoni escrit del nom més reculat del lloc, Turissa, fins a Ava Gardner, que hi va filmar Pandora amb Mario Cabré i James Manson i la involuntària intervenció de Frank Sinatra, gelós del torero. Tots aquests personatges i molts més treuen el cap en el pregó que Ainaud va pronunciar en motiu de la festa major de Sant Pere de l'any 1986. Un pregó, juntament amb els apunts de la guerra i les evocacions de llocs i persones, que val totes les pessetes. Fixin-se que el llibre no parla de paradís perdut sinó de paradís retrobat. Ainaud sap que no hi ha altres paradisos que els perduts però com que és un optimista que encomana optimisme sap també que precisament perquè són perduts es poden retrobar.

Hi ha termes geogràfics que remeten a un autor literari. Tu dius per exemple Banyuls i Portvendres i sembla que recitis un poema de J.V. Foix. Dius Codalet i Prada i fa la mateixa sensació amb Cinto Verdaguer. Llegir els records de Tossa d'Ainaud de Lasarte, penetrar en els indrets, les cales i les coves marines que ens invita a visitar és com posar-se a la boca un fragment de Ruyra, un altre d'Espriu i un altre de Pla. Aquesta costa de llevant, del Maresme a l'Empordà passant per la Selva, ha estat molt treballada per la literatura.

«No me'n facis gaire propaganda, que és un llibre no venal», em recomana i recorda Ainaud quan el truco per dir-li que ja he rebut el seu llibre. «Venal, no, però banal en absolut, senyor Ainaud.»