Carles Mallol estrena demà al TNC «M de Mortal», en el programa T6

Carles Mallol (Figueres, 1981), llicenciat en comunicació audiovisual és fruit, sobretot, de la Sala Beckett i els seus cursos de dramatúrgia, impartits per gent com Spregelburd, Mayorga, Crimp, Ghazali o Schimmelpfening, entre d'altres. La seva obra i processos també remeten amb insistència a Javier Daulte, una figura important i influent en una determinada generació de dramaturgs entre els que cal incloure a Mallol, pel gust en l'experimentació amb l'estructura dramàtica, i la introducció d'elements fantàstics o de suspens, a més de girs sobtats en els arguments que enganxen el públic desprevingut, i el treball de reescriptura o alteració del text –fins i tot d'escriptura, en ocasions– en funció dels assajos, d'allò que aporten els intèrprets i del caire que agafa tot plegat.

Carles Mallol explica que darrerament s'ha acostumat a «treballar amb històries on un element trenca la quotidianitat». Quan va saber que entraria en la cinquena edició del programa T6 –també hi són Marta Buchaca, Pere Riera, Jordi Casanovas, Cristina Clemente i Josep Maria Miró– Mallol diu que va començar una història de superherois, però per submergir-se en la seva quotidianitat, és a dir, en com portaria aquesta condició la seva parella, els seus amics, com es comportarien i, sobretot, com encaixarien la responsabilitat que recau sobre ella d'haver de salvar el món: «Gairebé m'interessava més què li passava a ell –diu Mallol– que a ella, perquè, de sobte, la teva parella està en una altra esfera i tu et sents cada vegada més petit al seu costat.» L'autor i director diu que la primera reacció de l'home és obviar la qüestió, la qual cosa provoca tota una sèrie de problemes, per la impossibilitat de fugir-ne. Mallol explica que, en aquesta ocasió, ha prestat molta atenció a la història i a l'evolució dels personatges: «De les meves obres, aquesta és, possiblement, la que tingui menys jocs formals. He intentat explicar una història en la qual el públic pugui entrar. És clar que jugo de tant en tant, si no m'avorreixo, i hi ha alguna bogeria formal.» Mallol reconeix que, al principi, la idea d'estrenar al Nacional i de disposar d'una companyia de nou intèrprets amb força experiència la majoria, a més d'un equip tècnic i artístic de primera, l'imposava un cert respecte, però assegura que va fer «un canvi de xip», comptant amb l'ajuda dels actors i actrius de la companyia del TNC T6, formada per Lluís Villanueva i Míriam Iscla, la parella protagonista, i Jordi Banacolocha, Rosa Boladeras, Òscar Castellví, Anna Moliner, Joan Negrié, Àngels Poch i David Vert. Mallol ha pogut treballar seguint una metodologia similar a la que empra amb la seva companyia, La Soga, experimentant, reescrivint escenes, redibuixant els personatges –els de Jordi Banacolocha, Anna Moliner i Òscar Castellví no són els mateixos del principi del procés–, escoltant les propostes dels actors i actrius, gràcies a la complicitat de tot el repartiment.

Una altra de les constants de Mallol és la utilització del llenguatge cinematogràfic en les seves obres, una circumstància que també es dóna a M de Mortal, però «controlant, perquè en el cinema, i en el còmic, la localització de les escenes canvia molt, en canvi aquí passa gairebé tot a la casa de la parella protagonista». Un dels reptes, que a Mallol, però, no li ve de nou, ha estat incloure elements fantàstics, amb els problema de credibilitat que això suposa: «M'agraden molt. És un repte, perquè de cop una conversa normal pot esdevenir estranya, però per fer-ho li has de colar a l'espectador, ho has de fer bé perquè et compri la història i has de pensar en tots els detalls.»

M de Mortal s'estrena demà i es podrà veure a la sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya fins al 21 de febrer.