Comunicació

Raquel Sans

PERIODISTA

Raquel Sans / A partir del 2014 serà la corresponsal a Washington. Ho qualifica de somni acomplert però també un repte de responsabilitat

No podem renunciar a les corresponsalies fonamentals, fer-ho seria renunciar a l'essència del que vol ser TV3

Es reincorpora l'11 d'abril després de la baixa de maternitat. Al setembre, amb la nova temporada, deixarà el plató per centrar-se a preparar una nova etapa.

Quan li van fer l'oferta?
Washington era una destinació que sempre m'havia atret i un repte professional que m'interessava molt des de feia anys. I ho havia comentat a les diferents direccions perquè ho tinguessin present ja que és una de les corresponsalies més preteses. Sempre m'havia postulat avançant-me i demanant als diferents responsables, òbviament, si creien que jo era el perfil adequat. Ho havia fet saber ja quan Ramon Rovira era cap d'informatius (2001-2004).
Ja té experiència com a enviada especial en diferents convocatòries electorals als EUA.
El primer cop va ser el 2004 quan s'enfrontaven Bush, en el seu segon mandat, amb el demòcrata Kerry. I després el 2008, amb la primera victòria de l'Obama. Va ser una gran oportunitat per aprofundir en la política nord-americana.
Ha dit que és un somni acomplert. És un ‘regal' però també una gran responsabilitat.
Em fa molt de respecte pel que suposa cobrir la corresponsalia, que és el centre del món. M'aclapara pel que significa però alhora m'atreu perquè és un canvi, que ja en tenia ganes. Cada feina que faig no la veig com un punt final, sinó com una etapa més en la trajectòria.
Més de deu anys presentant el ‘TN' però un s'acomoda al plató i trepitjar carrer és recuperar l'esperit de reporter?
Exacte. Quan amb els telenotícies tenim l'oportunitat de sortir a fora podem recuperar el contacte directe, la primera línia, amb els fets que expliques. Fins ara he pogut combinar la presentació al plató i ser enviada especial. I Washington és un repte pel fet de deixar la comoditat de la rutina diària. Aquesta corresponsalia sens dubte és una gran oportunitat professional i en aquests moments fa que em senti una privilegiada, tenint en compte que moltes persones han de marxar per necessitat per poder tirar endavant.
La situació familiar no ha estat, doncs, un impediment?
Quant a la família, d'entrada la gent es pregunta primer pels fills, però és el que menys em preocupa. El més complicat és la feina del meu company. Fos a Washington, Brussel·les o París, el fet de poder sortir del teu país és un regal per conèixer noves cultures i d'obrir-te al món.
Quins són els seus referents de corresponsals?
Te'n podria dir molts. També em fa respecte anar a Washington després de l'Antoni Bassas, que ha fet una feina excel·lent; és un plus afegit de responsabilitat i de pressió. De la resta de corresponsals de TV3, cadascú té la seva especificitat i personalitat i de tots se'n pot aprendre.
Serà l'única dona corresponsal de TV3, que majoritàriament ha tingut homes a l'estranger. És un fet normalitzador?
Recordo haver llegit un article que deia que la majoria de corresponsals homes tenien família, és a dir, fills, mentre que la majoria de corresponsals dones no en tenien. No deixa de ser significatiu. Òbviament, aquí, hi ha alguna cosa que falla i que la nostra societat, i potser també nosaltres mateixes, encara avui dia no hem solucionat. Crec que la societat està evolucionant, però encara hem de treballar més, homes i dones, perquè es pugui normalitzar, com deies.
Les retallades han afectat les corresponsalies a l'estranger. N'hi ha, però, d'intocables si TV3 es vol mantenir en primera línia, tot i la situació econòmica delicada que viu el país?
TV3 és la televisió d'un país, Catalunya, i té una mirada global i vol ser present en el màxim de punts calents del planeta. Però clar, una cosa és la voluntat i l'altra les possibilitats reals. I evidentment amb les retallades algunes corresponsalies s'han hagut de reduir, però el que no podem deixar és l'essència, les fonamentals. Washington, com a capital del món; Brussel·les, com a capital europea; Londres per l'especificitat de Gran Bretanya i Irlanda; el Pròxim Orient i la Xina perquè Àsia és el continent a l'alça. Renunciar-hi seria renunciar a l'essència del que vol ser TV3.

Una de les cares dels ‘Telenotícies'

Llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la periodista Raquel Sans (Barcelona, 1974) ha estat vinculada a TV3 des del 1996, i ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional a la cadena catalana en l'àrea dels serveis informatius. Va presentar el Telenotícies Matí l'any 2000, el Telenotícies Migdia, del 2002 al 2006, quan es va incorporar al Telenotícies Vespre. Des d'aleshores s'ha fet càrrec de la conducció de l'informatiu estel·lar de TV3, amb Ramon Pellicer, que n'és presentador i editor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.