Diu molt de la tele que tenim. A tot Europa només hi ha tres informatius com l'Info K. El degà és el de la BBC, amb 40 anys funcionant, i després n'hi ha un a la tele holandesa. Per tant venim d'un exemple de model de televisió, segurament el més envejat, que és el de la BBC, i que TV3 hi aposti des de fa tant temps diu molt de la tele pública que tenim.

Seguim l'actualitat però no només estem pendent del dia a dia. Aportem altres notícies que els nens els puguin donar un valor afegit. Arran d'una notícia, busquem fer-ne alguna peça de valoració perquè ho puguin entendre. La tria es fa en funció de la importància del fet i també el que als nens els pugui interessar; hem de buscar-hi un equilibri. I finalment triem també en relació als temes que tenen a veure amb la proximitat: el que passa a Catalunya i sobretot a les escoles.

En casos com Ceuta, Gamonal, Síria, Ucraïna... no relatem tant el fet en si –que hi ha hagut una arribada massiva d'immigrants, una manifestació...– sinó el perquè, el context.

Molts pares ens han comentat que han entès segons quines notícies quan les han vist amb els fills. I es veu a les escoles, es treballa a classe. Ha traspassat el fet televisiu per ser un material didàctic i és un valor afegit.

Et diria que és complicat de les dues maneres. Però el fet d'haver-te de rebaixar a un nivell de vocabulari que tu no fas servir fa que ho que compliqui. És un exercici profund i reflexiu, el de trobar la paraula adequada perquè una persona que sap menys que tu, perquè ha viscut menys, ho entengui. És posar-se a la seva altura. No vol dir fer les coses més simples, sinó posar-ho fàcil perquè ho entenguin. No canviem la notícia, sinó que canviem com l'expliquem. També la càmera la col·loquem a la seva alçada, els parlem de tu a tu. I molt important és que sempre són ells els que expliquen les coses. Puntualment entrevistem adults; sempre són nens els que ens donen la seva opinió, tant si han anat al teatre com quelcom de l'escola.

Qualsevol tema se'ls pot explicar, cal trobar la manera i quines imatges els mostrem. Si hi ha 25 morts, no afegim res de valor al fet noticiable si ensenyem una persona morta al terra. I evitar paraules que siguin morboses o tergiversin el discurs. El que fa l'Info K és donar-los instruments perquè els raonin.

Hem parlat de política quan toca. Perquè a casa se'n parla i els nens escolten el que diuen els pares i comparteixen activitats que fan amb la família. I en aquest cas, si hi ha un fet noticiable de l'àmbit de la política, som un informatiu i parlem de notícies. A més, en les últimes eleccions catalanes, vam fer que els nens preguntessin als polítics. Vam traslladar aquests qüestionaris a tots els candidats de tots els partits amb representació al Parlament. Sempre hem tractat aquests temes de forma natural. Quan va venir el Papa de Roma a Barcelona, vam sortir al carrer i vam entrevistar els nens catòlics i cristians que hi eren; els vam preguntar per què hi havien anat o què els semblava. Si algú hagués volgut donar-hi polèmica, argumentant que no tractàvem dels nens musulmans, budistes o agnòstics també hauria pogut fer-ho. Però no preguntàvem als nens quina era la seva religió. La notícia era una altra.

Em sento com un periodista que explica les notícies fent servir un llenguatge més senzill i intentant que l'expressió oral i verbal sigui amena i els cridi l'atenció. No caure en fer el pallasso, sinó fer-ho amè perquè els sembli més interessant. Un discurs senzill i directe i amb les paraules que toquen.