ÀLEX MARTÍ

DIRECTOR DE TV GIRONA I CANAL NORD FIGUERES

«A Girona seria il·lògic un canal públic»

Des del 2005 dirigeix TV Girona i aquesta temporada es fa càrrec de la producció de continguts de Canal Nord Figueres. En aquesta entrevista reivindica el servei públic que TV Girona, com a empresa, ha fet durant 25 anys i afirma que no hi ha mercat per a una televisió pública gironina

TV Girona assumeix enguany la gestió de continguts de Canal Nord. Això representa un esforç econòmic important.
–«Som una productora de continguts audiovisuals. No només treballem per a Canal Nord des de fa tres mesos sinó que també produïm programes per a altres televisions locals. L'espai de cuina, per exemple, o Pizzicato. Per què vam agafar la gestió de continguts de Canal Nord? Tenim una sèrie de continguts que es poden extrapolar a molts altres canals. Pel que fa a TV Girona, fem al dia entre cinc i sis hores de producció pròpia, dos informatius diaris de mitja hora i tres quarts d'hora amb entrevistes. Donem servei públic a la ciutadania. Entenem que la televisió local ha de tenir tres parts bàsiques: informació, participació ciutadana i esports.»
–Com ha afectat la crisi els plans que com a productora teníeu per a Canal Nord?
–«La gestionarem informativament. Hem començat de zero i hi hem traslladat deu persones de la plantilla de TV Girona. Evidentment si els temps econòmics fossin millors, en comptes de començar amb tres programes propis ho faríem amb sis. I potser a TV Girona, el TedeTot, en comptes de ser setmanal el mantindríem diari perquè sé que l'any vinent tindria un benefici econòmic ja que aquest magazín funcionava molt bé. La recessió el que fa és que no t'arrisquis. No oblidem que som una empresa privada i, és clar, el senyor Vidal és un empresari. En el discurs de Canal Nord, el senyor Vidal ja va dir que ‘no ens hi faríem rics', però evidentment com a empresari no vol perdre diners. Els quatre primers anys van ser molt bons i aquest últim ha costat més. Hem de fer una televisió de servei recordant sempre que som una empresa privada. I això és bàsic. No vivim d'ajudes ni subvencions. Vivim de la feina.»
–El fet d'exportar programes no converteix Canal Nord en un repetidor de TV Girona?
–«A llarg termini ha de ser totalment independent però en un any és impossible fer-ho. Hem d'aprofitar les sinergies. Quins programes portem a Canal Nord Figueres? L'espai Salut, el programa de viatges, La ciutat dels llibres, Temporada Alta... Són programes que compartim i ho farem durant temps perquè són espais que es poden passar per moltes televisions. No farem una televisió en cadena.»
–És la sensació que l'espectador pot tenir.
–«Els programes s'emetran en horari diferent. No passarà.»
–Per a Canal Nord ha estat un canvi total. Abans estava especialitzat en la cultura i projectava una imatge molt diferent de la que tenim dels canals locals. No ha estat un pas enrere?
–«Depèn de la persona a qui ho preguntis. Hi havia una desconeixença o una poca relació entre la televisió i la ciutadania de Figueres. El seu lema era saber i sentir, i el nostre lema és local i de proximitat. Ho tenim molt clar. A Canal Nord també fem un informatiu de mitja hora amb una entrevista oberta a la societat. I la meitat de les notícies són de Figueres i la comarca. També hem uniformitzat la imatge gràfica de Canal Nord, l'hem arrodonit, i hi hem afegit la cua de Figueres.»
–Quina és la situació de la llicència de TDT de Canal Nord al Baix Empordà?
–«El gestionem també nosaltres però no és clar com a empresa què hi farem. Hauríem de començar de zero. A mi, que es vegin altres televisions locals d'altres zones no em molesta perquè així l'espectador pot comparar.»
–El mapa de la TDT delimitava l'àmbit de cobertura i en principi volia evitar això.
–«És molt difícil controlar-ho. La TDT el que ha fet és fer neteja i posar ordre. I perquè totes les televisions locals facin continguts de proximitat. No pornografia...
–En general, però, no hi ha hagut una pèrdua del tarannà local en gaires cadenes.
–«La llei marca fer sis hores de producció pròpia. Quantes cadenes ho fan? Nosaltres des de fa cinc anys hem anat augmentant. Al principi en fèiem dues hores i mitja al dia. Però la producció pròpia val molt diners. I entenc els que només en fan una. Per cobrir la quota el que no farem serà allargar les notícies de l'informatiu. Fem un informatiu de 45 minuts amb 22 notícies d'un minut, i emetem programes de la XTVL i Comunicàlia només al matí. Sí, hi ha presència, però dels programes propis fem una estrena i dues repeticions; dels que subministra la XTVL i Comunicàlia, en fem una estrena i una repetició. Ens serveix de complement per a la programació de TV Girona.»
–La televisió local és una televisió de zàping. I, per tant, no es perdrà en l'extensa varietat de la TDT?
–«El que és clar amb la TDT és que no hi ha mercat per a tantes televisions. A la llarga moltes moriran. A Girona seria il·lògic que hi hagués una TV pública. Fer una televisió val un milió d'euros. Si ens hem de gastar un milió d'euros en un canal públic, ja podem plegar. Hi ha altres necessitats. Hi ha mercat per a una televisió pública i dues de privades? No. Nosaltres fem un servei públic a la ciutadania. El que reclamo és que es doni suport, a través de campanyes de publicitat per exemple, als que fan servei públic i no en creem de noves. Les llicències de TDT locals poden fer un servei de teletext de dades, un tipus internet. Aquí hi ha una televisió que es diu TV Girona i que des de fa 25 anys està fent servei públic; fins i tot el CAC ens ho ha reconegut. M'han vingut a veure gent dels barris de Sant Narcís i Santa Eugènia perquè fem un programa sobre les obres del tren. I això qui ho paga? Nosaltres no ho podem assumir. Aprofitem el que ja funciona i donem-los suport. Amb la TDT han volgut fer un formatge i no en menjarem tots.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.