Una fartada de xató

A punt d'arribar al quart de segle, la xatonada del Vendrell corona una mestra xatonaire i obté més participació infantil que mai

La Rambla del Vendrell bullia de gent que voltava i feia cua per tastar una ració del xató que havia preparat l'Associació Gastronòmica de la Universitat del Xató en un acte que cada any es va superant, en nombre de participants i d'espectadors. Per als primers hi ha llista d'espera: només 50 persones tenen possibilitats de guanyar el concurs de mestre xatonaire, que ahir va endur-se la vendrellenca Mari Carmen Peribañez. El segon i tercer premi van ser per a Griselda Solé i Jordi Ollé, respectivament, que van convèncer un jurat que valorava especialment «la presentació i el gust», segons va detallar el periodista gastronòmic i membre del jurat Enric Ribera.

A més, «es busca l'equilibri dels diferents components del xató, que cap d'ells sobresurti», comentava Riera. No obstant això, sovint la presentació és el que els ajuda a diferenciar-se, i altres anys s'han vist composicions tan singulars com una reproducció del campanar del Vendrell. Després d'una primera deliberació, el jurat va triar sis plats, dels quals van sortir els guanyadors. Contràriament a d'altres anys, la vencedora del concurs és una dona, com també hi havia una única dona membre del jurat, Josefa Serra. La propietària de la fonda Spot, destacava que «darrere d'un bon cuiner sempre hi ha una bona mare cuinera».

Els petits han anat prenent protagonisme any rere any, i aquest han respost més que mai. En l'exhibició de xatonaires infantils hi van participar 250 nens, el mateix nombre d'inscripcions dels últims anys, però que per primer cop «han vingut gairebé tots», assegura Domingo Alfaro, que és el coordinador de la xatonada infantil. La setmana abans van impartir cursos a les escoles, i van arribar a 400 nens.

Un d'ells, Gerard Vives, del col·legi Sagrat Cor del Vendrell, va participar a l'exhibició infantil, com altres dels seus companys, i ahir comentava que havia après a fer xató «gràcies als mestres xatonaires, que un dia entre setmana van ensenyar-nos-en al menjador del cole». Ell ja fa dos anys que participa en l'exhibició, tot i que a casa no són gaire de fer xató, encara que sí que més «quan és l'època de l'escarola».

El coordinador de la xatonada infantil destaca que «la canalla dóna importància a la cultura gastronòmica de la vila: quan arribin a grans seran gent nova per al concurs» que ajudarà a donar continuïtat.

L'any vinent la xatonada del Vendrell complirà 25 anys, un quart de segle que l'Associació Gastronòmica de la Universitat del Xató de Catalunya ja pensa a celebrar-ho en gran. Sense revelar exactament el què, Paco Azuaga anuncia: «Farem alguna cosa fora de sèrie».

ELS INGREDIENTS DEL XATÓ DEL VENDRELL

La salsa
Ametlla
Avellana
Nyora escaldada
Ceba escalivada
Alls escalivats
Tomacons escalivats
Pa torrat
Vinagre
Oli
Pebre negre
Sal
La guarnició
Truita de fesols
Bacallà
Tonyina
Anxoves
Olives negres
Olives arbequines
PACO AZUAGA

«La picabaralla dóna caliu a la festa»

–Com es converteix un en mestre xatonaire?
–«És qüestió de participar. N'hi ha que han sortit a base d'anys de cursos i n'hi ha altres que en saben. És Mestre aquell que guanya el concurs i l'any següent és investit amb la toga de l'associació.»
–Quin és el toc de gràcia per guanyar el concurs?
–«La cuina no és una ciència exacta. Tothom fa servir els mateixos ingredients, però l'essència és que no han de passar-se ni de vinagre ni de sal; es valora molt el punt de sal i de vinagre, així com que la salsa estigui ben lligada perquè si no queda molt oliosa.»
–El Vendrell, Vilanova i Sitges reivindiquen que cadascú fa el millor xató. Amb qui ens quedem?
–«Nosaltres diem que l'autèntic xató és d'aquí, del Vendrell. El que ens diferencia és l'escalivat dels ingredients i també que covem la salsa. A més, com que estem a prop de Tarragona, on es fa molt bon romesco, fem una salsa més rica i arromescada. La picabaralla ajuda que la xatonada sigui una festa de caliu i gràcies a això es va crear la ruta del xató, que ha donat un impuls a la restauració.»
–La salsa del xató acompanya ingredients de mar i de muntanya. On es troba l'origen?
–«Tot i que no se sap del cert, la teoria més clara és que és un plat de pagès. En aquesta època de l'any, un cop feta la verema i plegades les olives, els pagesos es reunien en masies i menjaven xató. Hi ha qui diu que això ve dels romans, però aleshores no tenien ingredients com ara els tomàquets.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.