Una poda històrica i monumental
Després de 18 anys estan arranjant les impressionants capçades de les alzines reclamadores de Fontcoberta
Per a Fontcoberta, aquestes dues alzines són un patrimoni molt estimat i tot un símbol. «Tant, que el seu nom va servir per batejar l'escola i el certamen literari», recorda l'alcalde, Joan Estarriola. Com si fos un bonsai gegant, les alzines reclamadores són, en un principi, uns exemplars normals i corrents, però a base de paciència, podes molt estudiades i l'aplicació de pesos a les branques exteriors, l'home les anava modelant perquè la capçada arribés fins al terra i l'interior quedés força aclarit, fins a convertir l'arbre en una gran càpsula on s'hi podien allotjar vàries persones. Com que solien estar situades en llocs prominents perquè els ocells les veiessin de seguida, aquestes alzines destaquen, majestuoses, al mig dels camps.
Trampa mortal
La seva bellesa contrasta amb la seva finalitat, que no era cap altra que esdevenir una trampa mortal per als ocells. L'operació començava amb el caçador amagat dins la capçada i emetent sons similars als de l'ocell, per atraure'l. Les aus penetraven a la gran campana de l'alzina per unes finestres que es deixaven obertes entre el fullam. A dins, unes branques untades amb vesc -una substància molt enganxosa- feien la resta: els ocells en quedaven untats, les ales no en podien suportat el pes i queien al terra, on el caçador només havia de collir-los.
Avui, la utilització del vesc està molt restringida per la llei i de gent que criï una alzina reclamadora no en queda.
Dos d'aquests exemplars són els esmentats del veïnat d'en Fares, al terme de Fontcoberta: la de Puigsaguàrida (també anomenada dels Costers o de la Rajoleria) i la de l'Omeda, totes dues en una finca propietat de la família Alemany. Des del 1991 estan declarades arbres monumentals i, per tant, la llei les protegeix. No se sap quina edat tenen, però es considera que depassen llargament els cent anys d'antiguitat. Totes dues fan 15 metres d'alçada, El tronc de la de Puigsaguàrdia fa 3,62 metres de volta i la capçada, 19 metres. La de l'Omeda té un tronc de 3,70 metres de volta i una capçada de 19 metres.
«Tenen bona salut»
L'últim veí que les va anar modelant va ser Pere Prat, en Pere de ca la Carme de Fontcoberta, segons recorda el naturalista banyolí Josep Maria Massip. En morir, de la feina se n va responsabilitzar Medi Ambient. Per encàrrec d'aquest departament, ara hi estan treballant els tècnics de l'empresa Doctorárbol, especialitzats en podes complicades i amb experiència a tot el país. Feia 18 anys que no s'hi treballava i es nota per la gran quantitat de llenya i fulles que hi ha a tot volt dels arbres, fruit de la poda. «Tenen bona salut», assegura el responsable dels treballs, Gerard Passola. No es pot dir el mateix d'una tercera alzina reclamadora de la zona, la del Pujol -a tocar el nucli de Fontcoberta-, molt coneguda perquè durant uns anys va ser un dels escenaris del pessebre vivent. És un arbre més petit que els altres dos i no té el títol de monumental. No presenta gaire bon aspecte. Els que hi entenen no són massa optimistes respecte del seu futur.
