Alessandro Riedle, el davanter de l'Stuttgart que va rebre el gol com a herència

El 1918, just quan Alemanya enfilava els darrers mesos de la Primera Guerra Mundial, l'exjugador i president de l'Stuttgart Gustav Schumm va veure en el futbol una bona eina per millorar la vida dels joves de la seva ciutat. Aquell any, just abans de la rendició dels alemanys, l'Stuttgart va crear la seva escola de futbol gràcies a l'empenta de Schumm, un professor d'escola que va organitzar en categories diferents els equips de futbol en funció de l'edat dels jugadors i va establir uns principis d'educació futbolística i física. Anys més tard, la federació alemanya copiaria el sistema i l'estendria per tot l'Estat.

Gairebé 90 anys més tard, l'Stuttgart presumeix de tenir un dels millors futbols base d'Alemanya, amb més de 9 títols de campió de lliga juvenil des del 1973 i jugadors de primer nivell sorgits de la casa, com ara els davanters internacionals Kevin Kuranyi i Mario Gómez, o homes com per exemple Hildebrand, Andreas Hinkel, Brdaric i Hansi Müller. Com a Barcelona, els joves que juguen en les categories inferiors del club saben que si fan els deures de segur gaudiran d'alguna oportunitat al primer equip. Aquesta és la raó que va portar un jove de 17 anys a l'Stuttgart ara fa pocs mesos. La nova promesa del club de Baden-Württemberg és Alessandro Riedle.

El cognom delata aquest jove davanter, que ja ha debutat amb el primer equip en amistosos i en convocatòries. És fill de Karl-Heinz Riedle, aquell davanter suplent de Rudi Völler i Jürgen Klinsmann en l'Alemanya campiona del món el 1990, i que va marcar dos gols en la final de la lliga de campions que va guanyar el Borussia Dortmund el 1997. Amb 18 anys complerts, el seu fill ja pot dir que ha vist molt de món, ja que va començar a donar puntades de peu a una pilota al futbol base del Liverpool, quan el seu pare jugava a Anfield. Després que Karl-Heinz es retirés el 2001 al Fulham, tornant a Alemanya, el fill va ser fitxat pel Grasshopper de Zuric suís, on el tècnic era Erik Voggel, gran amic del seu pare. Ara, si va entrar a aquest club amb recomanació, va fer-se un lloc amb els seus gols, debutant en el primer equip amb 17 anyets acabats de fer. Finalment, l'estiu del 2009, Alessandro va rebre algunes ofertes de clubs alemanys, i després de parlar-ho amb el pare va optar per l'Stuttgart: «És un club on els joves tenen oportunitats. Això ha estat clau perquè escollíssim aquest destí», reconeix Karl-Heinz, que actualment coordina una escola de futbol a Oberstaufen, una població a la frontera entre Alemanya i Suïssa.

Air Riedle, aquell davanter que no arribava a 1 metre i 80 centímetres però era temible en el joc aeri, està ben orgullós del seu fill. Karl-Heinz Riedle va tenir un pare carnisser de professió que el va obligar a aprendre el mateix ofici perquè no confiava que el seu fill arribaria a ser professional calçat amb botes de futbolista. Ara, l'avi mira amb orgull com el nét també és futbolista, ocupant la mateixa posició sobre la gespa. I és que Karl-Heinz ja va veure quan el seu fill tenia 8 anys que «arribaria a ser professional». Alessandro –nom que va escollir el pare perquè va jugar al Lazio de Roma, però que no ret homenatge a ningú en concret– ha rebut com a herència el gol, tot i que el pare matisa: «És força diferent. Físicament s'assembla a mi, ja que també té una gran capacitat pel joc aeri, però haurà de millorar molt. Té una gran cama esquerra i és molt fred davant de porteria.»

Riedle ha fitxat per l'Stuttgart perquè és un club que cuida els joves i té el futbol base més antic d'Alemanya