La Serra Vella

Qui es recorda de la Serra Vella? Deu quedar algú que de petit/a hagués anat a serrar a casa de parents o amics... Per què no se'n parla gens? A moltes escoles i parvularis, quan arriba el temps de Quaresma la representen com una vella amb set cames –set setmanes, que s'han d'anar tallant– i un bacallà sec a les mans; però no parlen mai de l'antic costum d'anar a serrar. A mitja Quaresma s'escau el dia de la Serra Vella. És un dimecres, ja que la cançó diu: «Mestressa, porteu ous, que demà serà dijous.» I també: «Mestressa, porteu cansalada, que la serra està embussada (el correcte devia ser esmussada). Mestressa, porteu vi, per passar aquest sant camí!» S'anava per les cases i es cantava una mica perquè et donessin... el que fos! Caramels, cèntims, ous, ja que havent passat la candelera «els ous van a carrera». Recordem un tros més de la cançó: «Virolet sant Pere, virolet sant Pau/ la caputxa en queia, la caputxa em cau. / Passarem per la plaça, tot ho trencarem... (No, aquest tros no es pot transcriure perquè això incita a fer el brètol) / Del calaix al calaixó, vinguen ous a la cistella. / Del calaix al calaixó, vinguen ous al cistelló!» Si encara hi ha algú que es recorda de la Serra Vella, no la deixem perdre!