A Addis Abeba, capital d’Etiòpia, els líders de 32 nacions africanes, reunits en solemne conferència, es van comprometre a crear un organisme que, per primera vegada en la història d’Àfrica, els donés una veu unida i comuna: l’Organització per a la Unitat Africana (OUA), amb seu en aquesta ciutat. El determini obeïa a l’impuls panafricanista d’importants dirigents del Tercer Món, com ara l’emperador d’Etiòpia, Haile Selassié; el president de Ghana, Kwame Nkrumah, i el d’Egipte, Gamal Abdel Nasser. Es tractava de promoure la unitat i l’harmonia dels estats africans, erradicar el colonialisme i estimular la solidaritat internacional. En definitiva, volien crear un equivalent a la Unió Europea, però constituïda per tots els països que integraven el continent africà. El 25 de maig del 2001, l’OUA es va dissoldre i va ser substituïda per la Unió Africana, també amb seu a Addis Abeba.

Els comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell signen un conveni per repartir-se el territori a conquerir del domini sarraí. El comte d’Urgell rebria en feu del de Barcelona la ciutat de Lleida i un terç del seu terme.

L’enginyer alemany Karl von Linde aconsegueix la liquació de l’aire pel mètode que porta el seu nom, base de la moderna indústria del fred.

Transjordània, l’actual Jordània, es proclama independent i Abdal·là ben Hussein puja al tron com a primer rei.

La premsa informa que 150 ajuntaments del País Valencià secunden la campanya organitzada per demanar que la televisió valenciana sigui en català.