El pla de Bolonya, deu anys després
L'any 1999 els ministres d'Educació europeus van signar un acord per homogeneïtzar l'educació superior a Europa amb límit d'aplicació el 2010. Després d'una dècada i a les portes del termini límit, encara genera controvèrsies, dubtes i pors pel que pot suposar aquest procés
Fa deu anys que una trentena de ministres europeus van signar l'acord que havia de permetre harmonitzar els ensenyaments superiors que s'imparteixen a Europa. L'anomenat pla de Bolonya, o l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), compleix una dècada –tot i que hi ha sectors que encara avui es queixen de la precipitació de la seva aplicació– i les universitats catalanes ja l'han començat a posar en marxa, amb major o menor mesura i amb més o menys oposició.
El pla de Bolonya suposa, o hauria de suposar, una homogeneïtzació de les titulacions que ha de facilitar les convalidacions entre els diferents països europeus. Es pretén facilitar la mobilitat dels estudiants amb els nous graus europeus però a Espanya, al contrari de la resta de països d'Europa, els graus duraran quatre anys, en comptes de tres com passa arreu, un aspecte que ha aixecat les crítiques dels rectors, sobretot dels catalans, que optaven per un grau també de tres anys.
I a les portes de la plena integració creixen les mobilitzacions de part dels estudiants i també d'alguns docents i de personal d'administració i serveis que critiquen el «poc consens» que hi ha hagut en l'aplicació del pla. Però la paraula que més es repeteix entre els qui s'hi oposen és la de «l'elitització i la privatització» de la universitat pública.
L'argument: el fet que els nous graus es preveuen més generalistes i, per tant, es considera essencial haver de cursar un màster especialitzador que, per molt que sigui a preu públic, es preveu car. «S'ha funcionat com sempre quan s'ha fet un canvi, s'han discutit els plans i s'han volgut tenir en compte tots els estudiants», diu Manel Ricart, que és vicerector de política acadèmica i de recerca de la URV, com a resposta a les queixes per la poca transparència i la poca informació que s'ha donat entorn del projecte, i veu «sorprenent» que «ara arribin les protestes», quan des del 2003 a la universitat ja s'apliquen noves metodologies docents «tot i que ara serà global».
Ricart comenta, a més: «Fins ara els màsters eren privats i, en canvi, la universitat els farà a preu públic i entenem que no es tracta de cap privatització.» Considera que no tenen per què ser necessaris: «El grau dóna sortida professional a totes les titulacions», tot i que en algunes d'específiques «hi poden haver requisits especials que fixa el ministeri». En canvi, diu, un estudiant de grau estarà preparat per treballar, «i fins i tot en millors condicions».
Tot i així ahir hi va tornar a haver una mostra del desacord de part dels estudiants amb l'adequació de la universitat a l'EEES i també hi ha ja alguns professors de la universitat que s'han adherit al manifest signat per membres de nou universitats catalanes en què critiquen que el pla de Bolonya ha estat una «imposició» que no ha tingut en compte els agents universitaris implicats com ara els estudiants o els professors.
A la URV l'any vinent es posaran en marxa 25 titulacions adaptades a l'Espai Europeu que s'afegiran a les dues que ja funcionen a hores d'ara.
«Desconec bastant el pla i no sé si m'agrada»
Núria Vilàs estudia segon curs d'empresarials a Reus i diu que, en el seu cas, si als del seu curs no els hi queda pendent cap assignatura de primer, el pla ja no l'afectarà. «Tampoc no sé si estic a favor o en contra perquè només se sent gent que s'hi oposa», apunta i diu que ningú els hi ha explicat com funcionarà tot amb l'entrada del nou pla per això el desconeix: «Suposo que si a la nostra facultat haguessin fet alguna xerrada hi hagués anat» però la gent tampoc no se n'ha assabentat gaire.
«La nostra carrera ja no existirà amb el nou pla»
«No hi ha hagut cap xerrada per informar-nos de res i ningú ens ha explicat com anirà.» Ho diu Merilyn Contreras, que estudia segon d'empresarials. No sap per què es fa ara aquest canvi «i tampoc no ens han dit per què la nostra carrera no existirà, sinó que serà una altra». Diu que el que va coneixent «és de part de la gent que sí que l'afecta» i, sobretot, arran de les mobilitzacions. Ahir no es va mobilitzar «si ho hagués fet m'informaria primer» i desconeix si el nou grau «serà millor o pitjor».
«En carreres com dret no servirà gaire»
La Natàlia Sànchez estudia primer de dret i creu que el pla, «serà bo perquè podrem exercir en altres països però en dret és especial ja que no és el mateix el que s'estudia aquí que el d'altres indrets». És a dir «no ens servirà gaire», apunta. Pensa que en carreres com medicina, Bolonya serà útil perquè poden treballar a l'estranger. De totes maneres no creu que les manifestacions serveixin per gaire «perquè això és política». Pel que sap les manifestacions són contra la privatització «però no ho sé gaire».
«Pel que veig hi ha més desavantatges que res»
La Sònia Díaz ha iniciat enguany els estudis d'infermeria a la URV i està en contra de l'aplicació del pla Bolonya que afectarà infermeria a partir del curs vinent: «Les nostres assignatures canvien perquè si suspenem ara, l'any vinent hem de matricular-nos d'assignatures diferents i més cares». Pel que veu «hi ha més desavantatges que res». El que troba bé és en canvi, l'exigència d'un projecte final i de nivell d'anglès «però podrien haver fet les coses de diferent manera i no canviar-ho radicalment»
«Els graus de ciències tindran més finançament»
Patrícia García és va sumar ahir a les mobilitzacions. Estudia Periodisme i està en contra de «la privatització», que comportarà aquest procés de canvi, que es fa, diu, sense suport econòmic de l'Estat. Creu que les empreses entraran a les universitats «i els graus que són de lletres no rebran tant finançament com les enginyeries, per exemple». A més, critica que amb el nou pla no es pot treballar ja que s'haurà de fer «més feina a casa». En canvi té de bo el foment de la mobilitat «però per això no es necessita Bolonya».
«Estic a favor del pla, crec que s'estarà més format»
Pels coneixements que té del que proposa el pla de Bolonya, Asier Razquin, estudiant d'infermeria, està a favor del projecte: «Pel que fa a la durada de la titulació, és un any més i et demanen anglès, jo crec que s'acabarà la carrera més ben format», comenta. Les assignatures, diu, canviaran ja que els conceptes s'amplien molt més que ara, perquè hi ha matèries que fins ara es feien en una sola assignatura, que es repartiran en dues «i s'hi podrà aprofundir molt més». Infermeria passarà de tres a quatre anys.
«Si la titulació dura un any més, serà més cara»
Marta Belencoso diu que el que sap del nou sistema ho ha sentit pels mitjans de comunicació i a les classes: «En part estic a favor perquè s'unificarà el nivell i es podrà sortir a l'estranger amb més facilitat», però, en canvi, no veu bé que sigui un any més, sobretot, diu, perquè la titulació acabarà tenint un cost econòmic més alt «i si no tens un suport econòmic familiar i no pots treballar és més complicat». A la classe, diu, s'ha parlat, «però poc», del pla de Bolonya.
«Les carreres deixaran de ser específiques»
Sheila Becerra estudia primer curs de dret i creu que amb el pla de Bolonya es privatitzaran els postgraus: «La carrera no, però si després.» Pensa que és una manera «que les carreres deixin de ser específiques perquè ara s'estudia dret de primer a cinquè i, amb el pla, a primer, hi haurà assignatures comunes de totes les carreres», assegura. A més també diu que en el cas de dret tampoc es podrà exercir fora per les diferències del dret en cada país. «El codi civil, per exemple, d'Alemanya no té res a veure amb el d'aquí.»
«La idea pot estar bé, però no l'aplicació»
Sara Costas creu que la part bona és la sortida a l'estranger «perquè les convalidacions no seran complicades». Aquesta estudiant de publicitat, però, hi veu més coses negatives que no pas positives: «Preferiria fer mig any més de carrera i treballar mentre estudio.» La idea «crec que està bé, però no l'aplicació». Es queixa, a més, «del paper de les empreses» i, segons diu, afectarà que una universitat estigui, com la URV, enmig de la petroquímica, per la implicació que hi puguin tenir empreses com aquestes.
