A reveure, Maria Elena
Ahir, dilluns, semblava que una tranquil·litat estranya envaïa la meva persona. La notícia em va arribar a mitja tarda. La Maria Elena Casacuberta Palmada ens havia deixat. Feia anys que lluitava pel que tots coneixem com allò tan bonic, la vida. El seu cos jove i tip de lluitar finalment havia dit prou a tant de patiment i havia anat a la casa del Pare.
La Maria Elena la vaig conèixer de molt joveneta. Era filla d’en Josep i la Maria Rosa, propietaris de la reconeguda carnisseria Casacuberta del Mercat del Lleó. Ella ajudava la seva mare a la botiga que tenien a la Salle, i jo moltes vegades hi anava en comptes d’anar al mercat si era a la tarda. Era d’una amabilitat extraordinària i tenia un nen que en una de les sortides geganteres nostres de Corpus, il·lusionat pels seus companys que hi participaven, va voler sortir i la Maria Elena va fer tot el possible perquè sortís de bomber petit.
No fa gaire vaig parlar amb en Josep, el seu pare, i li vaig voler fer saber el traspàs del Raimon, i evidentment vaig preguntar per ella i em va dir que anava fent. Tots ja coneixíem aquests alts i baixos.
Avui, a les 3.30 de la tarda, li diran adeu a la parròquia de Sant Josep de Girona, on de ben segur que s’hi aplegaran un munt de persones, amics, botiguers i veïns per estar al costat d’aquesta gran família, en aquest moment tan especial de dir adeu a una persona estimada, la Maria Elena.
Descansa en pau.
*Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora.