L'últim dels primers escaladors

Insígnia d'or. La Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), també anomenada Federació Catalana d'Alpinisme i Escalada, lliura avui la insígnia d'or a Sebastià Figuerola, membre de tota la vida de la secció de muntanya de l'AAEET.

Cap a meitat dels anys trenta, mentre Montserrat i el Pedraforca eren escenari d'ascensions destacades i al Cavall Bernat s'hi feia la primera escalada (1935), les muntanyes de Prades començaven a exercir un poderós influx entre un grup d'aventurers de Valls liderat per Sebastià Figuerola (Valls, 1917). Jove, elegant i ben plantat, i també inquiet i decidit, era el més informat sobre totes les gestes que realitzaven els alpinistes, i no es perdia detall dels relats que publicaven algunes revistes de l'època. De l'excursionisme va passar a l'escalada i, juntament amb el seu company Roger Sanromà, va buscar un ascens vertical a la penya Roja. El 12 de juliol del 1936 –una setmana abans que esclatés la Guerra Civil Espanyola–, van fer la primera escalada a les muntanyes de Prades. Aquesta gesta, de la qual llavors no van ser conscients, va despertar un instint de curiositat que els va convertir en els autèntics protagonistes d'ascensions mítiques.

Sebastià Figuerola es va obrir camí en el món de l'escalada i l'alpinisme amb noves exploracions i conquestes pioneres. El temps ha difuminat una part dels seus records, però totes aquelles aventures es troben intactes en el llibre Escalada clàssica a les muntanyes de Prades, de Josep Jané Vallvey (Valls, 1971), un escalador de les noves generacions que deixa clar en la seva obra que «l'origen de l'escalada a les muntanyes de Prades es remunta a moltes dècades abans de l'arribada dels espits i els parabolts». De fet, en aquella època no existia cap material per fer escalada i Sebastià Figuerola i el seu equip se'l van haver d'inventar. «Entre setmana es passaven hores al taller fent pitons, mosquetons i tacs de fusta. Les cordes eren de cànem, les botes eren espardenyes de pagès, els pantalons, de vellut i els piolets, de metre», recorda Joan Roig (Valls, 1942), que va seguir de ben a prop un Sebastià Figuerola imparable, «el primer a fer el Montblanc», apunta, i que també va deixar la petja a Montserrat, el Pedraforca, els Picos de Europa i els Alps, «tota una gesta en una època en què anar al Pirineu ja era tota una aventura».

Aquest home que anava a la muntanya «sempre elegant i ben vestit, amb camisa blanca i corbata», diu Joan Roig, va tenir temps també per casar-se. Ho va fer amb Rosa Domènech, que era amant de la natura i que va compartir amb ell un viatge de noces al Pirineu, el juny del 1947. Els seus cinc fills van heretar la passió per l'excursionisme i l'escalada, però Sebastià Figuerola, mestre de mestres, es va convertir sobretot en guia espiritual de noves promeses en l'art de desafiar el límit vertical. Molts alpinistes del Camp de Tarragona com ara el mateix Òscar Cadiach van deixar-se aconsellar pel pioner de l'escalada a les muntanyes de Prades. Els experts diuen que Sebastià Figuerola va «saber ensenyar a conèixer i estimar la muntanya» i asseguren, sense cap mena de dubte, que va fer realitat les seves fites perquè «va tenir la moral i la prudència necessàries».