L'Arsenal «underground»: cinema, música i literatura

És gairebé mitjanit, a Londres, i un senyor d'aquells que no ha assimilat gaire bé que ja no és jove es passeja per fora de l'Emirates Stadium cridant, estirant-se els cabells –que porta tenyits– i aturant dos joves negres, als quals omple el cap amb la seves idees. «No ho veieu? Com pot ser que un equip tan bonic com l'Arsenal jugui a un lloc tan impersonal, tan fred? És una vergonya, cony!» Els joves fan que sí amb el cap, per seguir el joc al senyor, ja que segurament prefereixen el nou estadi de l'Arsenal, l'Emirates, i no pas el vell estadi de Highbury. L'home, en canvi, no està d'acord amb el canvi d'estadi que va fer el seu Arsenal el 2006, ja que preferia l'escalfor del vell Highbury. Els nois, que de ben segur escolten hip-hop als seus Ipod, marxen mirant aquell home, al qual unes càmeres de televisió segueixen, preguntant-se qui deu ser. I és que no reconeixen John Joseph Lydon. Un aficionat de l'Arsenal que en el seu moment va escandalitzar a tot Anglaterra, quan sota el nom artístic de Johnny Rotten era el cantant dels Sex Pistols, aquell grup punk dels anys setanta que renegava de la reina, escopia els espectadors i reclamava agredir els vianants.

Johnny Rotten és un dels nombrosos personatges de la cultura contemporània britànica –i no britànica– que dimecres maleirà el Barça si el club català guanya. Nombrosos músics, actors o escriptors són gooners, com s'autoanomenen els aficionats del club a si mateixos deformant el mot gunner. Un club de moda que es porta bé amb aquelles persones obertes de pensament que assimilen ràpidament les noves tecnologies o modes, com músics com Rotten i altres que aquells dos nois negres sí coneixen, com el raper nord-americà Jay-Z, de qui es rumoreja que vol invertir en el club i que ha reconegut que somia sopar amb Cesc.