Truñó recomana a Hereu que els barcelonins facin aportacions al projecte dels Jocs

Enric Truñó tenia dimecres passat molt coll avall que aconseguiria el títol de director de l'orquestra que ha de convertir en un èxit simfònic el soroll de fons que ha acompanyat el llançament unilateral per part de Jordi Hereu de la candidatura Barcelona-Pirineu als Jocs Olímpics d'hivern del 2022. Tant, que quan l'alcalde va convidar a dinar al Palauet Albéniz els representants dels grups municipals per consensuar el nomenament com a comissionat de l'exregidor del PSC, aquest ja els va portar una primera partitura en forma de criteris inicials per desenvolupar la idea. El document, de deu folis d'extensió i datat pel mateix Truñó el 24 de març, està formulat com un primer guió, més polític que tècnic, dels requisits que ha de complir el projecte amb la perspectiva d'aconseguir el gener del 2013 el favor del Comitè Olímpic Espanyol (COE) en l'estira-i-arronsa amb Saragossa i Jaca pel títol de ciutat-regió aspirant a rebre la torxa hivernal.

Per ara, aquest és l'horitzó al qual hauran de mirar, sense voler anar gaire enllà, els integrants de l'oficina tècnica comandats per Truñó, que volia –i ha aconseguit– alguns galons més que els de director d'un petit organisme al servei de decisions polítiques de rang superior. Així, en la memòria de criteris, a la qual ha tingut accés aquest diari, el comissionat s'autoproposa com a «coordinador de la candidatura» i «responsable del projecte», amb capacitat per ser l'interlocutor amb els membres de la comissió de seguiment institucional, d'impulsar «l'argumentari» dels Jocs i controlar les estratègies comunicatives del nou repte olímpic. Truñó també decidirà l'estructura de l'oficina tècnica i proposarà el nom del seu director, que encara no ha transcendit. A canvi, aquest expert de l'olimpisme –va ser membre del COE del 1993 al 2002– va haver d'assumir alguns requisits per part dels representants dels grups municipals, tal com han explicat alguns dels assistents a la trobada.

La principal concessió que han hagut de fer Hereu i Truñó perquè el primer càrrec que enceta la cursa cap als Jocs d'hivern sigui fruit del consens ha estat acceptar que a l'oficina tècnica també estiguin representades les diverses sensibilitats polítiques del consistori. És a dir, que les formacions que vulguin podran recomanar tècnics que els siguin afins, tot i que, segons ha apuntat el president d'una formació, no es tracta de «posar-hi comissaris polítics». Altres límits que haurà de respectar Enric Truñó seran els de treballar amb un equip reduït de persones a una seu externa a la Casa de la Vila, contenir les despeses i fer la feina encomanada amb discreció.

Aquests requisits encaixen amb el que ja tenia al cap el comissionat i que va traslladar per escrit als líders dels grups –llevat de Xavier Trias (CiU), absent per viatge i representat pel portaveu dels nacionalistes, Joaquim Forn; i de Ricard Gomà (ICV-EUiA), que va voler subratllar les seves reserves respecte al gran esdeveniment anunciat pel seu soci del govern bipartit enviant al dinar el regidor Joaquim Mestres.

A través del document (del qual es recullen els principals criteris en la columna adjunta), Truñó mostra la seva voluntat d'actuar com a tècnic experimentat i d'alt nivell, marcant distàncies amb el seu passat de regidor a les ordres de Narcís Serra, de Pasqual Maragall i de Joan Clos. Així, de bon començament posa el dit a la nafra de les principals febleses que s'han evidenciat fins ara al voltant de la candidatura Barcelona-Pirineu: la manca de consens polític a l'Ajuntament, el fred suport del govern de la Generalitat i l'escepticisme –quan no és indiferència– de bona part dels habitants de la capital catalana. Truñó adverteix que «sense unitat de partits i institucions no és possible ni fer el projecte ni tenir èxit», una afirmació que fa extensiva a la necessitat d'aconseguir l'acceptació i la implicació activa dels barcelonins, a més de recordar que el repte olímpic, com va passar el 1992, «ha de respondre als interessos generals de la ciutat i del país». En aquest sentit, i com a projecte de ciutat, Enric Truñó aposta per obrir la candidatura –fins ara tancada als cercles polítics i als sectors esportius i empresarials que en poden sortir beneficiats– als barcelonins i sotmetre-la a un procés de divulgació popular i de participació. «Si és un projecte de ciutat ha de ser un projecte dels seus ciutadans, que han de conèixer el perquè, el significat i l'abast del projecte i que, a més, hi han de poder fer aportacions», recull el document. A més, destaca que si els Jocs d'hivern estan pensats en clau de país i amb els Pirineus com a coprotagonistes, Hereu haurà d'acceptar compartir el lideratge de la idea amb el govern de la Generalitat. «El Consell Executiu com a actor clau des del primer moment, implicat en el procés d'elaboració i disseny del projecte», diu el comissionat, que també deixa entreveure la inconveniència d'intentar forçar en el calendari el repte olímpic per intentar treure'n un profit electoral: «Hauria de ser el consistori sorgit d'aquestes eleccions [maig del 2011] que, en nom de la ciutat de Barcelona, aprovés el projecte de candidatura, decidís la seva presentació i assumís els compromisos que el COE plantegi. El mateix haurien de fer els ajuntaments de les subseus.»