Passant el rasclet

Badalona, segons dades del Ministeri d'Economia i Hisenda, és el 25è municipi més endeutat de tot l'Estat espanyol. El deute viu del consistori badaloní a 31 de desembre de 2009 és de 118,6 milions d'euros, xifra que a Catalunya només superen –per aquest ordre–: Barcelona, Tarragona i Lleida. L'endeutament municipal ha crescut en un any 24,3 milions d'euros. A finals de 2008 era de 94,3 milions d'euros. Per aquest 2010 les coses no sembla que vagin millor, ans al contrari. L'Ajuntament acabarà l'exercici amb un dèficit acumulat que rondarà els quinze milions d'euros i que l'obligarà a recórrer als bancs. La situació financera del consistori badaloní és de les més greus del país, malgrat que pràcticament, per desconeixement o per interès, ningú no en parla. El mateix primer tinent d'alcalde, Ferran Falcó, reconeixia, però, al seu bloc (http://blocs.mesvilaweb.cat/ferranfalco) que l'Ajuntament està «escurat» per la important davallada que han patit els ingressos derivats de l'Impost de Béns Immobles (altrament conegut com la contribució) i l'impost de matriculació de vehicles, a més de la retallada en nou milions d'euros de les transferències corrents de l'Estat, entre altres coses.

Fa uns mesos el govern local va decidir retallar fins al 50 per cent els pressupostos d'algunes àrees, mesura que es va ampliar en un dels darrers plens, on es va optar per passar el rasclet novament i restringir més la despesa. També s'està reorganitzant el pressupost d'inversions, no sense ensurts. Alguns directors d'àrea es van veure sorpresos per la visita de Jaume Tomàs, director d'Urbanisme a qui l'alcalde ha comissionat per exercir de braç executor de la seva política, que va anar passant despatx per despatx acompanyat d'un altre alt càrrec de l'administració pública amb l'objectiu d'esbrinar quines partides del pressupost d'inversions estaven pendents d'execució per aturar-les. La cúpula del govern hauria decidit revisar tots els projectes pendents –alguns dels quals pertanyien al pressupost d'inversions en un inici però que després van ser executats pel FEIL– i fer un sac comú amb tots els recursos disponibles per prioritzar-ne la destinació. Algun mal pensat creu que al darrere d'aquesta reconversió del pressupost, més que una voluntat d'estalvi hi ha la de prioritzar els projectes que més es veuen, quan ja estem entrant en plena precampanya electoral. Judicar sobre les voluntats dels altres és complicat, però és ben cert que els passadissos de la casa de la vila respiren una intranquil·litat real pel que fa a la situació econòmica.

A diferència de la crisi postolímpica de principi de la dècada dels noranta, aquí no hi ha horitzó de millora ni a curt ni a mitjà termini. Els anys dels grans ingressos derivats de l'IBI i de l'atorgament de llicències d'obres no tornaran. La crisi de la construcció genera interrogants seriosos sobre com es podran acabar o rendibilitzar projectes com la remodelació del Gorg o el de l'entorn de l'illa Fradera, o sobre com es recuperaran les inversions en aparcaments fetes aquests darrers anys per l'empresa municipal Engestur, per citar alguns casos. En aquesta crisi, a diferència de la de finals del segle XX, hi concorren circumstàncies estructurals, no només conjunturals, tant de la pròpia economia de l'Estat com del no resolt finançament de les administracions locals. Fa temps que la Federació de Municipis adverteix que els ajuntaments no podran continuar fent-se càrrec de serveis que no els són propis si no volen acabar en fallida. Les tisores, però, no es poden passar de qualsevol manera. L'Ajuntament de Badalona haurà de fer reformes profundes, tant d 'estructura com de gestió, si no vol anar de mal borràs; i n'haurà de parlar públicament.