Creix un 24% el nombre de prostitutes ateses per l'Ajuntament de Barcelona
El 2009 es van atendre, a través del pla d'abordatge integral de treball sexual, 406 dones que exercien a Ciutat Vella i a Sant Martí
El pla d'abordatge integral de treball sexual (Abits) i el seu servei d'atenció i mediació amb prostitutes s'ha estès a altres zones de la ciutat i ha augmentat el personal, les hores i els diners a la seva tasca. A més dels carrers de Ciutat Vella, des de l'any passat els equips de mediació també arriben al districte de Sant Martí, en la seva frontera amb l'Eixample. Això és el que explica, segons la regidora de Dones, Elsa Blasco, l'augment d'un 24% el nombre de prostitutes ateses (l'any 2008 n'havien atès 329); un creixement que va valorar positivament, perquè ha pogut arribar i tractar la situació difícil de més dones. Tot i que sí que va admetre «el repunt» de prostitució subsahariana de l'estiu passat, que va comportar una forta polèmica i va fer que l'alcalde Hereu demanés a les administracions que legislessin sobre aquest tema, Blasco va assegurar que no han percebut un augment de la prostitució al carrer a Barcelona. Però tampoc no va donar dades aproximatives de quantes prostitutes exerceixen als carrers de la ciutat, sinó que va precisar que l'Ajuntament només disposa de les dades de dones a les quals atén. Sigui com sigui, va dir que els educadors que treballen en el pla «no han vist un augment» respecte de l'any anterior. El pla inclou, per primer any, dades de prostitució exercida per nigerianes, les més visibles al centre de la ciutat, ja que treballen a la Rambla, els seus voltants i el Raval. Així, de les 406 dones ateses el 2009, un 15,3% eren nigerianes. Núria Serra, responsable del pla, va reconèixer les dificultats de treballar amb aquest col·lectiu de prostitutes nigerianes: de les ateses, «només un 10% tenen permís de residència, i hem detectat que hi ha víctimes de tràfic de persones». «El primer lloc el continuen ocupant les prostitutes romaneses (un 37% del total); el segon, les llatinoamericanes (un 22,9%); i el tercer, les espanyoles (un 17,4%).
Una altra línia de treball és la reinserció de les prostitutes. Per això disposa de dos programes propis per a la recol·locació laboral, prèvia selecció de dones. De les 40 dones seleccionades des de mitjan 2008, n'han pogut reinserir 15. Un altre programa per formar aquestes dones en infermeria de geriatria i gestionat per l'entitat Lloc de la Dona n'ha portat quatre més al «mercat laboral formal». Des del 2006, quan van començar aquests programes municipals d'inserció laboral, hi han participat 81 dones, de les quals un 69% van ser inserides, sobretot al sector sociosanitari.
LES DADES
Abordar les Corts, pendent pel 2011
Les zones que, per ara, tracta el pla d'abordatge integral del treball sexual són els districtes de Ciutat Vella i de Sant Martí, i pel 2011 queda pendent tractar un altre punt calent de la prostitució als carrers de Barcelona: serà el cas de les Corts. Segons la regidora de Dones, Elsa Blasco, aquest any s'està fent un estudi de la situació de la prostitució a les Corts per poder tractar la qüestió en condicions amb vista al 2011. La Zona Franca, un altre punt de prostitució al carrer, no es tracta directament des d'aquest pla sinó a través de l'Agència de Salut Pública, ja que en aquest cas concret l'exercici de la prostitució va molt lligat a l'addicció a les drogues.
Per aquest 2010, el pressupost d'aquest pla experimenta el creixement més important. Dels 580.890 euros de pressupost del 2009 s'ha passat, aquest any, als 723.000 euros. Amb vista a l'estiu, que és quan hi sol haver un augment de la prostitució al carrer, el pla no preveu intensificar la sortida d'equips d'agents de salut i educadors al carrer, però tampoc un descens. En aquest sentit, el 2009 «els contactes» d'aquests equips municipals amb prostitutes al carrer va ser de 13.113, un 25% més que l'any anterior. En alguns casos, aquests equips necessiten la protecció de la Guàrdia Urbana per poder actuar amb suficients garanties de seguretat. «Estem obrint camí amb un dispositiu integral que no existeix enlloc, i amb els resultats obtinguts el servei s'ha demostrat útil», va defensar Blasco. Plans de treball individualitzats per detectar les necessitats i situació de cadascuna d'aquestes dones, l'atenció psicològica i social, la reinserció laboral i l'acollida de les víctimes d'explotació sexual són alguns dels serveis inclosos dins d'aquest pla.