MARINA TORRAS
«Els jugadors de futbol haurien de cobrar en funció dels resultats»
Aquesta temporada ha fet el salt a l'equip de futbol femení del Barça que competeix en la superlliga, després d'haver jugat els últims deu anys en equips menys mediàtics com ara el Llers (Alt Empordà) i l'Estartit (Baix Empordà). Amb 34 anys, és la més veterana, però vol continuar mentre el cos aguanti.
S'ha hagut de sacrificar molt per arribar fins al Barça?
–«El futbol femení és molt sacrificat, però hi jugo perquè m'agrada. Com a mínim ara no em costa diners! Quan vaig començar m'havia de pagar la fitxa i la roba, i ara no. Per als homes és una feina, però les dones només en poden viure si són estudiants, perquè són ingressos nets. Tot i que la situació ha canviat molt en els últims anys, perquè el futbol femení s'ha professionalitzat més.»
–Se senten discriminades?
–«És evident que els jugadors poden viure del futbol, mentre que nosaltres, quan pleguem, ens hem d'espavilar.»
–No és el cas dels seus companys del primer equip masculí del Barça. Tenen alguna relació, les dues plantilles?
–«Cap ni una. Des que estic al Barça no he vist mai els jugadors. I Laporta només ens ha vist jugar una vegada, i a fora. A vegades això em dol, perquè de fet tots estem en la màxima categoria.»
–Considera justificats els sous milionaris que es paga a alguns jugadors?
–«Cobren massa, jo els pagaria en funció dels resultats. Potser es mereix cobrar més un treballador d'una empresa qualsevol que un jugador. Què aporta un futbolista? No aporta res.»
–Espectacle, il·lusió?...
–«Però és una bestiesa, el que cobren, pel que acabes veient al camp! Respecto que cobrin molt, però no bestialitats.»
–El poc ressò del futbol femení és perquè el futbol no és cosa de dones?
–«Sí que ho és, i cada vegada hi ha més jugadores, però no té projecció. I pensant en per què, m'he preguntat si seria possible que amb les mateixes hores d'entrenament que els homes, podríem donar el mateix espectacle. No en força, però sí en tècnica. Però no ho tinc clar.»
–Les jugadores tenen fama de fer tornar bojos els entrenadors, que diuen que són molt més complicades que els jugadors.
–«Totalment cert, perquè les dones ens ho fem tot complicat, som més difícils de portar. Que si gelosies, que si una no em cau bé, que si em vas parlar malament... Ens costa separar les qüestions personals de les professionals, i el problema és que després això es nota en un menor rendiment al camp.»
–Ha passat per la selecció catalana i per l'espanyola. Què en pensa, de la polèmica sobre les seleccions catalanes?
–«No l'entenc. No entenc ni que no es permetin ni que es reclamin. Per què ara? Però la veritat és que me'n mantinc al marge.»
–Ha hagut de pagar algun preu a nivell personal per poder dedicar-se a jugar?
–«Cap, perquè faig el que m'agrada i puc fer-ho. Potser d'aquí a uns anys penso que m'ha costat car, però ara com ara, no.»
–Aquesta etapa al Barça serà el punt final de la seva carrera futbolística?
–«El meu final havia de ser quan vaig anar a Andorra fa uns anys. Volia retirar-me, però primer em van demanar de fer d'entrenadora de futbol sala, i després, que jugués perquè faltava gent. I m'hi vaig tornar a reenganxar. Ara no m'he posat data de caducitat. Continuaré fins que el cos aguanti, però tampoc no vull fer el ridícul al camp.»
–Què vol fer quan plegui?
–«M'agradaria fer d'entrenadora, amb un temps de descans pel mig. Però ja ho veurem.»
–Dono per fet que és del Barça.
–«Sí, i també en sóc sòcia. Però a l'equip hi ha jugadores que no són del Barça.»
–Entén la gent que no és ni del Barça ni li agrada el futbol?
–«Sí que l'entenc. I s'ha d'acceptar que un equip sigui superior o jugui més bé que el teu, encara que sigui el Madrid.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.