FUTBOL CATALÀ
Kiku canvia de plans
L'excapità del Mataró (30 anys) volia penjar les botes l'any del centenari del club (2012), però la crisi de l'entitat ha precipitat la seva decisió
La Juliana, la Semproniana, el Robafaves, fer toris... Aquestes paraules només tenen sentit per a un mataroní de soca-rel, dels que se senten orgullosos de la seva ciutat i es transformen cada any al final de juliol quan arriben les Santes. Kiku Rimblas és un d'aquests, amb l'afegit de sentir el Club Esportiu Mataró com part de la seva vida. Doncs l'excapità del club groc-i-negre, tot i que acaba de fer els trenta anys –els va fer el 7 d'abril– ha decidit deixar el futbol, encara que els seus plans eren uns altres no fa pas tant. «La meva intenció era retirar-me al Mataró amb 32 anys, l'any del centenari del club (2012). Ho tenia ben rumiat, però l'enfonsament de l'entitat em trastoca els plans», explica amb certa amargor Kiku Rimblas. I és que per a ell el Mataró no és només el club de la seva ciutat, sinó el club que va presidir i va fer gran el seu pare Francesc Rimblas, que desgraciadament es va morir d'un atac de cor amb només 50 anys el 4 de març del 2002. «Si el meu pare estigués veient tot el que està passant li faria molt de mal; queda malament que digui que es va deixar la pell pel club, però és cert, va lluitar per portar el Mataró tan amunt com fos possible i, de fet, quan es va morir l'equip estava en places de play-off per pujar a 2a A. Espero i desitjo que no aixequi el cap i no vegi el que està passant ara», afirma amb recança.
La Grama, el seu altre equip.
Després d'aquest mal tràngol, Kiku va voler penjar les botes ja l'estiu passat, però llavors un bon amic, l'entrenador Manel Moya, el va convèncer per provar una aventura al Granollers de preferent. No va anar bé, i fa uns mesos que va dir prou.
«El meu pare es va deixar la pell pel club; va morir amb l'equip en zona de ‘play-off' a 2a A»