Ni depenen d'ells mateixos

La poca qualitat de l'ACB, en què un equip com el Guipúscoa va salvar-se virtualment el mateix dia en què va fer el ridícul més espantós amb la pitjor anotació de la història (39 punts), no ha estat suficient perquè la Penya mantingués la possibilitat de ser al play-off. No serà per oportunitats. Perquè si alguna cosa ha tingut la Penya aquest curs són oportunitats. Altres anys, un equip que hagués encadenat set derrotes seguides estaria fora. Un equip que és el segon pitjor de tota la segona volta amb tres victòries dels últims catorze partits no tindria res a fer. Però resulta que aquest any ha estat al revés. El Joventut podia fer una temporada lamentable i, tot i així, continuar tenint possibilitats de play-off depenent d'ell mateix. Però ni així. Ni tan sols tenint la sort de decidir a casa. Ridícul contra l'Unicaja fa quinze dies. A punt de fer-lo a Múrcia –ja de LEB–, on va aparèixer la verge Tucker i ahir va ser la rúbrica. Ja a Europa havia passat el mateix podent decidir a casa i perdent contra l'Alba. És cert que tenint en compte d'on veníem, la lògica és que passés això. Que acabés així. Però la decepció és majúscula si tenim en compte que ningú s'esperava que a tres jornades del final i amb un equip per estar en el play-off el 25 d'abril ja estigui fent vacances. La gent deia ahir que el problema no era Sito. Tampoc Pepu, que ja es va trobar el problema. Doncs no. Tots tenen la seva responsabilitat. La principal, els jugadors, que no han sabut tirar endavant la situació i els últims temps han conviscut amb una ansietat i una falta de confiança tan bèstia que s'ha traduït en un equip fràgil, vulnerable, sense actitud, trist i sense ambició. Només així es pot explicar el fracàs d'aquest any. Ara cal reflexió i començar a construir el futur. El nou cicle. I en clubs com ara la Penya la història diu que hi ha hagut molts cicles. Bons quan hi ha gran fornada de gent de la casa i no tant quan aquests ja no hi són. Però una cosa és no lluitar pel títol i l'altra no lluitar ni pel play-off. El futur depèn de recuperar el segell, la identitat. És l'única fórmula per sobreviure.

Quant a l'enfrontament, va ser de màxima igualtat els 40 minuts amb diferències de 7 punts per al Joventut (33-26) que s'esvaïen amb una facilitat insultant. Mumbrú va fer el que va voler sense que absolutament cap dels seus rivals tingués l'orgull o el punt d'honor de frenar-lo com fos. El que sí que va tenir Hervelle, que tot solet va tenir més actitud que tota la Penya junta. Matemàticament hi ha possibilitats, però sent realista, no.