El Senat inicia els tràmits perquè es pugui intervenir en català en els plens

El Senat va iniciar ahir els tràmits perquè s'hi puguin utilitzar totes les llengües de l'Estat, més enllà de la comissió general de les comunitats autònomes, i, sobretot, en els plens.

La cambra alta va aprovar ahir la presa en consideració d'una iniciativa registrada per 34 senadors –de tots els grups tret del PSOE i el PP– que demana una reforma del reglament per afavorir l'ampliació de l'ús del català, el gallec i el basc. La proposta va rebre els vots favorables de tots els grups, tret del PP i d'una senadora d'UPN.

El debat va ser molt tens. El senador republicà de l'Entesa Miquel Bofill, un dels impulsors de la proposta, va celebrar una iniciativa «transversal i oberta» que «no va en contra de res ni de ningú» sinó a favor de totes les llengües. En la mateixa línia es va pronunciar la senadora del PSOE Leire Pajín que, en basc i català, va defensar la iniciativa.

El missatge, però, que els idiomes no han de servir per dividir, no va convèncer el PP. El senador popular Juan van Halen va argumentar que «Espanya no és un estat plurilingüe» sinó que ho són «alguns» dels seus territoris. Van Halen va recórrer a l'argumentari més dur del PP i va afirmar que la Constitució Espanyola estableix que el castellà és la llengua comuna i oficial a tot l'Estat. Entre les justificacions per rebutjar la proposta, hi ha el «ridícul» que, al seu parer, farien els polítics si haguessin d'anar amb traductor.