El documental «María y yo», primer premi al X Festival REC de Tarragona
L'austríaca resident a Tarragona Andrea Eidenhammer, la millor autora local
La producció de factura catalana (Bausan Films) s'ha imposat a títols de països com ara l'Iran o Corea del Sud, i a exemples d'indústries tan consolidades com ara l'Estat francès i Gran Bretanya. El jurat ha destacat el bon nivell de totes les produccions que competien, però es van decantar per María y yo «per la seva integració de noves formes documentals». Un altre dels factors determinants perquè aquest documental s'emporti el primer premi del certamen tarragoní, dotat amb 5.000 euros és «pel retrat concís i realista d'un tema delicat com és l'autisme». L'obra la firma Félix Fernández de Castro, un creatiu amb una sòlida carrera en l'àmbit publicitari, que va decidir fer el salt al cinema traslladant a la pantalla la història que el dibuixant Miguel Gallardo va plasmar en un còmic homònim sobre la relació amb la seva filla autista, la María. L'obra, un punt d'encontre entre el còmic i el documental, ha convocat talents de diferents disciplines i el resultat és una oda a la convivència amb la diferència i a l'amor gràcies a la seva naturalitat, que ens fa còmplices d'un amplíssim ventall d'emocions. El públic que va assistir a la seva projecció ahir a l'antiga Audiència de Tarragona va contemplar amb veritable entusiasme la cinta i va felicitar els seus responsables, presents a la sala. Com a novetat d'enguany, la cinta guanyadora es podrà veure aquest vespre, a partir de les 8, a l'antiga Audiència.
La menció especial
L'opera prima de la directora Carolina Strubbe, Lost Persons Area, va rebre la menció especial del jurat i el premi al millor guió. El film, de producció belga, narra la història tràgica d'una parella que viu l'amor apassionadament. Aquest exemple del dinamisme de la jove indústria cinematogràfica d'aquest estat centreeuropeu també va ser nominat als premis Lux del Parlament Europeu com a millor pel·lícula del 2009.
En la secció Live Cinema, el jurat va decidir que hi havia d'haver dues peces guanyadores: Lugares comunes, de La Comida, i Mashupmbrat, d'OAU, els responsables de les quals es van repartir els 2.000 euros amb què estava dotat el premi. Ex aequo, també van ser guardonades The Space between i Matka & Id: Mora.
Els curts i el premi Tinet
El premi Tinet al millor curtmetratge d'un autor local va ser per a la directora austríaca resident a Tarragona Andrea Eidenhammer, per la producció Al quebrar la crisálida. En l'apartat de curtmetratges, l'obra Socarrat, de David Moreno, es va imposar en la categoria de ficció. En la de documental, va guanyar El tránsito;, d'Elías León Siminiani; una versió no oficial i classificada de l'hora punta i les seves conseqüències en la vida moderna. Aquest curt forma part de la sèrie Conceptes clau del món modern, amb la qual Leon va iniciar el 2001 una reflexió al·legòrica sobre el sistema de producció capitalista. Leon Siminiani s'ha imposat en altres festivals, com els de Màlaga o Alcalá de Henares, i ja està rodant el seu primer llargmetratge (a l'Índia). El millor curt de videocreació va ser, segons el públic, Porn star, signat per Queralt Antu Serrano i Alberto Arellano. Es tracta d'una peça a mig camí entre el teatre, el cabaret i el videoclip, que inventa la curiosa tècnica del vídeo en fake motion, i treballa a partir de la cançó Porn star, de la banda Blueberruy Hill.
