Àfrica o un món de somnis
Jordi Llompart signa el primer film estatal en 3D digital, una història de fons espiritual que estimula la imaginació dels infants
Viatge màgic a l'Àfrica és una pel·lícula per a nens, «un conte màgic en 3D», com el defineix el seu autor. No busca complicitat amb bromes que només capta el públic adult, sinó la senzillesa del sentiment d'una nena, la Jana (Eva Gerretsen), que vol saber on ha anat a parar Kabbo (Michael van Wyk). El nen malviu a Barcelona. Ella en queda molt afectada i, amb l'ajut d'una fada (Leonor Watling), emprendrà un viatge per intentar trencar barreres. Una reflexió sobre la mort? «Sí... Els nens ho entenen molt fàcilment, però no volíem donar al film transcendència dramàtica. És com si la vida després fos una altra realitat», indica Llompart. El film es va inspirar en el conte El cor damunt la sorra, que el periodista va escriure el 2005 després de la mort de la seva filla en un accident a Àfrica. A partir del conte, es desenvolupa un «argument meravellós per a nens i per a adults que vulguin recuperar somnis d'infància», adverteix Llompart, que qualifica el film com «un Petit Príncep contemporani situat a l'Àfrica».
El viatge durà la Jana fins a un poblat de l'ètnia Himba, on coneix Mel (Raymond Mvula), un nen de la seva edat que l'acompanyarà en la recerca. Tots dos descobriran la màgia dels contes i el poder de la imaginació mentre segueixen la pista de Kabbo –Llompart diu que va descobrir de casualitat què significa somni en boiximà–. «No voldria que sonés cursi però l'amor, en el sentit més pur de la paraula, és el que defineix la història. Es pot entendre com a compassió budista o cristiana, que és el que mou la protagonista a trencar els límits de la realitat», reflexiona Llompart.
El viatge particular de Llompart arrenca a final de 2005. Després de produir El misteri del Nil, la primera pel·lícula estatal per a cinemes Imax, que ja acumula 9,5 milions d'espectadors, es va posar a buscar finançament per a aquest projecte. «Tothom em deia que era boig, ningú creia que havia d'arribar el cinema digital en 3D», recorda el cineasta. Des de la seva productora Orbita Max, i amb diferents complicitats, va aconseguir un pressupost de deu milions d'euros, que considera limitat per a una producció com aquesta. La pel·lícula es va rodar a Namíbia, Sud-àfrica i Barcelona, sovint en condicions extremes, que van accentuar les dificultats tècniques d'enregistrar en 3D estereoscòpic. «A Sossusvlei, al centre del desert de Namíbia, vam rodar a 45 graus; més d'un membre de l'equip es va marejar per deshidratació, i havíem de beure de deu a quinze litres d'aigua diaris», explica Llompart. Vivint en tendes, amb molts insectes i la picada d'alguna serp... No va ser gens fàcil tampoc per als nens, que ara gaudeixen del seu debut estel·lar. Els protagonistes van ser seleccionats també a Namíbia després d'un càsting multitudinari; els intèrprets dels pares de la Jana són Verónica Blume i Adrià Collado, que ahir va voler felicitar públicament Llompart: «Cal més apostes arriscades com aquesta, perquè això fa que la indústria avanci», va manifestar.